Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Andrés Estellés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Andrés Estellés. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Exili d'Ovidi

aquest temps que hem sofert serà molt recordat.
brillarà a la tenebra el record d'un nom: el teu.
el teu nom, recordat, enyorat, serà com un gerani
saganant, ningú no necessitava tant la llibertat com tu.
ningú no va patir, com tu, la fam de llibertat,
l'exili, hi ha un moment, minúscul, al llarg del
dia, mentre fem el que hem de fer, dins de la llibertat
guanyada, que recordem i diem el teu nom en veu
baixa, i és com si tinguéssim a les mans un gra de
blat, un pètal d'aigua. tu, clar, ovidi, refusat,
abandonat al més cruel destí per l'arbitrarietat d'un 
césar falsament moralitzant, et recordem, encara
ens encens les pupil·les, ens cremes com una pòlvora
les mans plenes de propòsits, oh ovidi, fill nostre
i pare nostre, pare d'aquesta llibertat que gaudim i que
és teua i dels qui han patit, com tu, dins la feroç
dictadura.

"V", Exili d'Ovidi, Vicent Andrés Estellés

dimarts, 11 de setembre del 2018

Camina com un poble entre els pobles

POBLE

I

Poble, retroba, 
entre totes les fulles, 
la teua fulla.

II

Poble, retroba, 
entre totes les pedres, 
la teua pedra. 

III

Poble, camina
com un poble entre els pobles. 
Camina i canta.

Vida secreta (1975), Vicent Andrés Estellés

divendres, 15 de juny del 2018

L'U d'Octubre vam construir un temple

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades, 
amb una organització ben sòlida, 
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins

m'agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida, 
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom sap el nom de l'autor d'una marjada. 

"LXX" Horacianes, Vicent Andrés Estellés

En l'acte final commemoratiu del mig any de L'1 d'Octubre a la plaça de la Revolució de Gràcia, un actor va tancar-lo recitant aquest poema. En vaig quedar fascinat. No el vaig trobar a l'antologia que tenia del poeta de Burjassot (Horta Nord). Em vaig jurar que em llegiria l'obra completa fins trobar-lo, la de l'Editorial 3i4 en deu volums que m'estic comprant. I avui, al segon volum, m' ha sortit! 

Temple prehistòric a Menorca. AGC2017