dimecres, 25 de juliol de 2012

Vicenç Navarro


“No hi ha res més a fer ”, ens diuen. No hi ha res més a fer més que doblegar-nos a l’omnipotent mercat i al desordre de la borsa per superar la recessió. El simple fet que ens vulguin fer combregar amb un discurs únic ja ens hauria de fer sospitar d’aquests governs que ens menen. El mercat no és un ens abstracte. Són bancs, fons d’inversió, grans corporacions, rere els quals hi ha persones, les decisions de les quals determinen el desordre que ens ha portat on som.
     Què volen aquesta gent? Noves oportunitats de negoci. Si se’ls ha esgotat l’especulació financera entorn del totxo, doncs ara cal exhaurir els recursos públics, per mitjà d’escanyar els Estats i promoure privatitzacions. La seva lògica depredadora els condueix a exigir la màxima desregulació.
     Ahir, però, la Comisión Nacional del Mercado de Valores, la CNMV suspenia les operacions borsàries a curt termini —l’especulació pura i dura, “un mal menor”, fins ahir, per garantir la liquiditat dels mercats—, per aturar la caiguda. I  el govern del Partit Popular anunciava que calia gravar les transaccions financeres. Per fi!
     La dreta baixa del burro? Ha arribat al punt que el deixar fer, deixar passar no s’aguanta per en lloc i la fal·làcia del mercat lliure no se la creu ningú. I ara ens trobem al cap del carrer: el discurs alternatiu: cal regular els mercats i, entre altres, gravar les transaccions financeres!
     Això bé a tomb, perquè, a La Terra de juliol-agost, entrevistem l’economista i politòleg, Vicenç Navarro. Ha escrit, conjuntament amb dos economistes més, Hay alternativa. Propuestas para crear empleo y benestar social en España. Passem al discurs afirmatiu: sí hi ha res a fer. Hi ha moltes coses a fer per construir una economia productiva fora de la lògica de la rapinya dels bens públics perquè els privats s’han volatilitzat en una economia de base financera. Podeu descarregar-vos la revista sencera a l'enllaç en pdf. L'entrevista està a la pàgina 12. 
     Amb aquesta entrevista, a La Terra, continuem elaborant el nostre propi relat de la crisi a través d'aquest gènere periodístic. N'hem fet a: Salvador Giner, Arcadi Oliveres i Josep Ramoneda, entre altres.  

dilluns, 23 de juliol de 2012

Elogi de l'educació lenta

Foto: AGC


"L'educació lenta proposa resistir la velocitat, sinònim de superficialitat, dóna importància a la qualitat per sobre de la quantitat, es resisteix a penalitzar la lentitud i rebutja l'activisme sense intencionalitat"


Elogi de l'educació lenta, Joan Domènech Francesch, Editorial Graó, Barcelona, 3era reimpressió, gener 2010


El mestre autor d'aquest llibre ha influït durant molts anys els projectes de les escoles públiques de nova creació. Molts pares hem vist en l'escola que arrenca des dels fonaments un valor afegit en l'educació dels nostres fills. Participar d'un projecte que es va construïnt des de nous pressupòsits és molt engrescador. 
   Ara bé, aquestes escoles públiques han de lluitar sovint, tant en èpoques de crisi com   pletòriques, contra la lentitud —aquesta imperdonable— de l'Administració Pública a l'hora de construir els edificis. Ens ha passat a l'escola l'Univers de Gràcia, a Barcelona. Això m'ha involucrat en una nova lluita per defensar un dret evident —per quants més drets assolits haurem de lluitar a partir d'ara? És un dels motius pels quals he restat allunyat d'aquest bloc durant aquests darrers mesos.  
     Hem aconseguit portar la nostra reivindicació a molts mitjans de comunicació. Aquí una peça que va sortir a TV3.