Decàleg del professor novell

     Educar és donar la paraula, Jaume Cela i Joan Domènech (Octaedro, juliol de 2025) m’ha insuflat moral alhora d’iniciar aquesta nova etapa. És tan sucós, que m’ha amarat d’una actitud oberta. I tot i que de la teoria a la pràctica hi va un bon tros, almenys ja tenia això: actitud. La pràctica ha vingut amb totes les dificultats, però anava advertit, i la teoria m’ha protegit força.

Amb aquest llibre i amb La lectura i la vida, d’Emili Teixidor (Columna, desembre del 2007), m’he fet aquest decàleg: 

Decàleg del professor novell de llengua i literatura

—Has d’estimar (ho fer-ho veure) els alumnes; volen ser coneguts i reconeguts.

—L’objectiu és inocular ganes d’aprendre, individualment, però també en companyia, cooperant, treballant en equip. “Els problemes individuals necessiten una resposta col·lectiva”. 

—La metodologia ha de ser flexible i ha de dependre del moment, context, mestre i grup. 

—Cal buscar la finalitat en allò que ha de ser comú a tots i, a la vegada, cadascú ha de trobar el seu destí. 

—No obsessionar-se amb l’alumne disruptiu. 

—No podem estar a l’aula sense mirar: atenció a la mirada dels altres i adreçar una mirada també als que passen desapercebuts: els donarà confiança, seguretat, els animarà a intervenir o a participar. 

—“Per molt singular o petita que sigui una experiència, sempre és important fer-la realitat amb els recursos de què es disposi, perquè la vida i l’educació flueixen i no tornen enrere. De vegades, només cal el vincle, la relació i el testimoni d’un dia per transformar tota una vida.” 

—Professor com a comunicador elegant, sense afectació, i mantenir la cortesia, parlar amb respecte i sense crits.

—Contagiar el desig de llegir, no pas com un vas —el cervell— buit, sinó com encendre un esbarzer amb el foc que ens remou. 

—Per últim, el professor de llengua i literatura té un avantatge: és a través de les paraules que podem conèixer millor els nostres sentiments i les històries són un mirall de les nostres emocions. Aquesta és la missió oculta dels llibres que no ha de passar per alt l’assignatura. 

Elogi de l'educació lenta

Foto: AGC


"L'educació lenta proposa resistir la velocitat, sinònim de superficialitat, dóna importància a la qualitat per sobre de la quantitat, es resisteix a penalitzar la lentitud i rebutja l'activisme sense intencionalitat"

Elogi de l'educació lenta, Joan Domènech Francesch, Editorial Graó, Barcelona, 3era reimpressió, gener 2010

El mestre autor d'aquest llibre ha influït durant molts anys els projectes de les escoles públiques de nova creació. Molts pares hem vist en l'escola que arrenca des dels fonaments un valor afegit en l'educació dels nostres fills. Participar d'un projecte que es va construïnt des de nous pressupòsits és molt engrescador. 
   Ara bé, aquestes escoles públiques han de lluitar sovint, tant en èpoques de crisi com   pletòriques, contra la lentitud —aquesta imperdonable— de l'Administració Pública a l'hora de construir els edificis. Ens ha passat a l'escola l'Univers de Gràcia, a Barcelona. Això m'ha involucrat en una nova lluita per defensar un dret evident —per quants més drets assolits haurem de lluitar a partir d'ara? És un dels motius pels quals he restat allunyat d'aquest bloc durant aquests darrers mesos.  
     Hem aconseguit portar la nostra reivindicació a molts mitjans de comunicació. Aquí una peça que va sortir a TV3.