divendres, 23 d’agost de 2013

Rayuela

Violeta Garcia Torras

“Buscás eso que llamás la armonía, però la buscás justo ahí donde acabás de decir que no está, entre los amigos, en la família, en la ciudad. ¿Por qué la buscás dentro de los cuadros sociales?”
                  Rayuela, Julio Cortázar, 50 edició commemorativa d’Alfaguara, Madrid, 2013

Aquests dies de convivència intensa fora de la rutina ve a tomb aquesta veritat: l’harmonia és cosa d’un. Primer de tot un ha d’estar bé amb si mateix.
      Em sento acompanyat pel protagonista de Cortázar. L’Horacio Oliveira és un home a la quarantena la inquietud del qual és recuperar la innocència perduda amb tota l’experiència acumulada. Un objectiu que ja no ens queda a l'abast? Hi ha el pintor Paul Klee. L’expressió artística és un camí. L’art és recompondre el gerro trencat?



dimecres, 7 d’agost de 2013

París i Rayuela

AGC


Sis dies a París. M’he ambientat amb Rayuela de Julio Cortázar, 50 edició commemorativa d’Alfaguara, Madrid, 2013. Un aplica els seus prejudicis i pensa si els argentins són tots uns verborreics pedants gràcies a aquest llibre, publicat el 1963, o bé el llibre és una mena de cristal·lització de l’ànima argentina porteña. Bromes a part, Cortázar va aconseguir independitzar la literatura llatinoamericana de l’espanyola i descolonitzar-la de l’americana amb aquesta novel·la que situa els criolls al nivell cultural europeu. 

    El protagonista, Horacio, mena una vida bohèmia i errant a París. Però està a la quarantena, la seva hiperintel·lectualitat és irònica i el seu amor, la Maga, reté la innocència perduda. Hi ha la tensió entre la recerca de l’absolut d’ell i la relativitat d’ella. 
     “París, una tarjeta postal con un dibujo de Klee al lado de un espejo sucio”. M’encanten aquest estil de metàfores. Segueixo l’exercici: París, el verd del Sena i el pissarra de les teulades amb ulls de mansarda; París, l’orangutan arraulit del Jardin des Plantes i el caminar dreçat de les noies; París, metro enrajolat de brie i capçades quadrades al Champs du Mars; París, cocodril africà i drac xinès; París, el Tròpic de Càncer de Henry Miller i Els Moderns de l’Alan Rudolph; París és ara, també, per a mi, el de l'Horacio Oliveira, la màxima llibertat creativa de Cortázar.