diumenge, 15 d’abril de 2018

Dos poemes civils a sis mesos de L'U d'Octubre

Cartell

El rostre serigrafiat del polític
penja a la plaça les hores mortes,
com papallona al panel descrita:
persona determinada i convençuda,
incorruptible i generosa.

Fa molts anys vaig conèixer una noia,
s'enamorava per dos camins excloents: 
pel físic i per l'intel·lecte. Érem a la vintena;
li vaig dir que no em digués per quin
se m'havia acostat; ara sé perquè:
m'hauria sentit tant insecte garfit,
com polític tancat o a l'exili.


Manifestació

Avancem cap a un cau de llops.
Hem aturat el trànsit i l'asfalt ara
és el camí de bosc cap a on ens sembla
que la llopada s'està disputant les nostres
entranyes. S'ensenyen les dents, es repten
els uns als altres amb la mirada fosca i vermella
per uns trossos de vísceres que tenen en terra.
Nosaltres ho sabem perquè tenim un buit
que es regira a la panxa, sabem què ens han pres
i volem recuperar-ho: és com un bolic ja sense
forma, però que un cop posat a lloc s'amoroseix.

S'ha fet fosc. Com el foc en una cova,
al cap del carrer neix un blau encès de sirenes.
Ha estat el silenci somort de la gentada,
uns instants, i llavors l'hem recuperada:
—La Dignitat, que no ens pesa i ens fa lleugers.


AGC

Cornèlia O'Callaghan