divendres, 23 de maig de 2014

Josep-Maria Terricabras


El 1990 apareixia l’article "Insubmissió" a l’Avui. El primer aval intel·lectual a aquesta causa que vaig llegir a la premsa. El signava el filòsof Josep-Maria Terricabras. Va acompanyar la decisió de fer-me insubmís. Sé de la rellevància de tenir referents que baixin al carrer: jo era un noi de la perifèria de Badalona amb pocs contactes més que la informació generalista.
Un any més tard entrava a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Educat a l’escola activa catalana, em va sorprendre que només un 10% de les classes es fessin en català. Però hi havia la col·lecció de textos filosòfics de l’Editorial Laia que normalitzava els conceptes de la ciència de les ciències. Ludvig Wittgenstein, el filòsof que inaugura la filosofia contemporània era traduït per Terricabras.
A la premsa, als llibres i també recordo el nostre filòsof una tarda plujosa de diumenge del 1992 en un casal de Torelló donant la cara pels independentistes empresonats durant la neteja preventiva dels jocs olímpics. Aquella època la gent políticament transformadora encara se la jugava i no abundava el suport d’intel·lectuals amb tribunes i reputació.
El 1999 vam fer un número especial de la revista Mocadador per commemorar els 10 anys del moviment d’insubmissió. Vaig cridar en Terricabras a participar-hi. “El servei militar obligatori ha estat un exemple magnífic de gegant amb peus de fang. Les nostres institucions democràtiques són plenes de figures semblants. Només cal identificar-les, desemmascarar-les i substituir-les. Ens hi va la dignitat que tenim com a ciutadans i, doncs, com a insubmisos”. Va dedicar l'article al seu fill Francesc de 10 anys.  
L’any 2000 vaig participar en la redacció d’un llibre de reportatges sobre el teixit associatiu d’arreu dels Països Catalans, fet per periodistes i gent vinculada a moviments de base. Vaig contactar amb en Terricabras. No ens va fallar. Ens va fer un pròleg magnífic i el 9 de maig ens va presentar el llibre a l’antic Via Fora del Raval de Barcelona. “No n’hi ha prou de ser ciutadà-client. El primer pas moral que s’ha de fer és el d’optar a favor d’una comunitat democràtica. I el segon pas és el que ens obliga a participar en la vida democràtica de les nostres comunitats. Una manera ben concreta de fer-ho és associant-se amb altres que —a l’interior de la mateixa comunitat o a l’interior de comunitats semblants— han fet una opció democràtica semblant”, Josep-Maria Terricabras, pròleg a Terra i Llibertat. 100 entitats dels Països Catalans, Barcelona, Edicions 62, maig del 2000.

9 de maig del 2000, Foto: Jordi Play

divendres, 16 de maig de 2014

Si es vol es pot


Fa dos mesos el Col·legi d’Economistes de Catalunya [CEC] va tancar el debat sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya Estat amb el llibre Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència (CEC – Profit Editorial), un estudi de 18 expertes, entre els quals l’exconseller d’Economia, Antoni Castells. Per capítols avaluen, entre altres, l’endeutament i el repartiment d’actius entre els dos estats fruit de la divisió o bé com aniria si Catalunya quedés fora de la Unió Europea. Conclouen que la viabilitat econòmica de la l’Estat Catalunya és òbvia i que la societat del benestar estaria garantida.
A La Terra, entrevistem l’economista Modest Guinjoan, que ha coordinat l’estudi. A més d’això, s’ha encarregat del capítol sobre la repercussió d’un possible boicot espanyol als productes catalans. Si el consumidor espanyol deixés de comprar el 80% dels productes catalans i les empreses el 40 %, la repercussió sobre el PIB català i l’haver superat el dèficit fiscal donarien encara un balanç positiu per a Catalunya.
Els economistes certifiquen que la independència de Catalunya milloraria la capacitat econòmica del país. Però també ve de gust sentir de la veu d’un economista que, en qualsevol cas, és més important la llibertat que els diners.  
En la primera part de l’audiovisual, Guinjoan parla de la necessitat de l’autoestima com a valor dels productes agraris catalans i de corregir la posició de domini de la gran distribució.