dijous, 2 de febrer de 2012

Lliçó

Voldria que algú pintés l'escena
que esteu vivint sense saber-ho
com un exemple de lliçó indolora:
a l'ombra del teulat de casa,
sota el seu encanyissat i bigam,
cadascú en un extrem de la solana,
asseguts amb un llibre a la mà,
pare i filla suren abstrets
i entotsolats ens els seus mons.

Potser no li ha dedicat tot el temps
que ella hauria necessitat,
potser no han parlat mai a fons tots dos,
però si ella ha trobat gust als llibres
i n'ha fet una bona companyia,
el pare bé s'ha de tranquil·litzar,
car sap que ha començat sense retorn
l'incert camí cap a ella mateixa
que només els llibres procuren.

     De Promiscuïtat, Àlex Susanna, Proa, Octubre de 2011