diumenge, 28 d’abril de 2013

Una mirada, si us plau

Foto: AGC

Insisteixo a demostrar que no sóc ni he estat mai un canalla brutal. Les regions benignes i somnolentes en què em bellugava eren un patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims”.
Lolita, Vladimir Nabokov (Proa, 2002)

La passió d’Humbert Humbert, el protagonista de Lolita, per una nena de 12 anys neix d’una sensibilitat extrema, que el personatge cultiva i desplega. Un poeta. La literatura és una mirada singular i vital sobre la realitat. Ja sigui a través de la d’Humbert Humbert, que el decòrum social la reduiria a la pedofília; ja sigui la del personatge kafkià de La Colometa de La Plaça del Diamant, de la Mercè Rodoreda, la qual es mira el que li passa com un espectador involuntari; i ja sigui a través de la de la ciència de la deducció de Sherlock Holmes, de l’irrepetible detectiu de Sir Arhur Conan Doyle. Aquestes mirades diverses s’han convertit en clàssics universals perquè són en algun lloc, més o menys recòndit, del nostre ser.
     Navokov explica, a l’epíleg de Lolita, que el primer batec que li va inspirar la història va ser la notícia que un simi del Jardin des Plantes de París havia estat capaç de fer un dibuix entenedor: els barrots d’una gàbia. Lolita ens parla del jo engabiat que portem dins.     

dissabte, 6 d’abril de 2013

Pere Comas i el canvi climàtic


La fenologia catalana ens diu que la primavera arriba un mes abans que fa cinquanta anys. El 22 de març es va presentar a Cardedeu la Xarxa Fenològica de Catalunya. Es va triar aquest poble del Vallès Oriental perquè és el poble d’en Pere Comas, el mestre que va registrar des del 1952 fins a la seva mort, el 2004, els cicles vitals de més de cent espècies vegetals i moltes d’animals. Aquest registre va servir a la comunitat científica internacional per corroborar el canvi climàtic. El figuerenc, Josep Peñuelas, del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va ser qui va posar de relleu les observacions de Comas, que demostraven que la mitjana de la temperatura havia augmentat 1,4 graus al Vallès Oriental.
La Montserrat Busto, del Servei Meteorològic de Catalunya, que ens parla de l’observació fenològica a La Terra d’abril, a la pàgina 15, m’ha explicat que a l'acte de Cardedeu, Miquel Comas va fer referència al reportatge "Pere Comas i el canvi climàtic" que vaig publicar a Cavall Fort el maig del 2007:    
 “Divendres va ser un dia emocionant. La veritat és que va venir molta gent a Cardedeu per a la presentació de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) i a l’ambient surava la sensació d’estar començant una tasca que pot arribar a ser important. La intervenció del Miquel Comas va estar molt bé: t’hagués agradat ser-hi, sobretot en el moment en què va dir que de tots els articles i publicacions que es van fer sobre la tasca del seu pare, en Pere Comas, potser la que recordava amb més afecte era una que havia guanyat el premi anual de la revista Cavall Fort... ET SONA QUINA POT SER? Així que felicitats, Albert. Sàpigues que se’t recorda.”
            M’emociona que digués això en Comas fill. Perquè la gesta del seu pare és una història molt bona. De fet, me’n faig creus que no l'explotessin els gran mitjans de comunicació de casa nostra. Jo la vaig descobrir gràcies a l’escriptor gallec Manuel Rivas. En feia referència la seva columna a El País. N’explicava els passos científics de Peñuelas i Comas perquè estaven citats —pàgina 17— al llibre La Tierra herida, una conversa entre el novel·lista Miguel Delibes i el seu fill, Miguel Delibes de Castro, biòleg. Aquest llibre, publicat a Destino, el març de 2005, és el millor llibre divulgatiu que testimonia el canvi climàtic a causa de l'home i l'ús dels combustibles fòssils. Fa una crida a prendre’n consciència que a mi no se m'esborrarà mai.


dilluns, 1 d’abril de 2013

L'Espriu de Pujol

Tampoc està malament que ens acostem a la poesia a través de la política. En feia un cert retret fa dues entrades parlant de l'Espriu i de la mitificació que se'n va fer durant la postguerra i la Transició i que dura fins avui. Si a mi em pesa, el personatge, per aquest motiu, no vol dir que no sigui un avantatge per a la poesia. "La poesia és l'argamassa" d'un país, vaig llegir de Lawrence Durrell, en un dels seus llibres del Quartet d'Alexandria. 
     El desembre del 2010 vaig entrevistar Jordi Pujol per a La Terra. Quan li vaig preguntar per la relació amb Espanya, em va dir que el projecte polític que ell havia defensat dins l'Estat s'havia trencat. Era l'època de les primeres consultes que Arenys de Munt havia encetat. Es veia que ho veia molt bé. Ell va inaugurar el postpujolisme. Per explicar-me que és el que s'havia acabat, em va llegir un fragment de la Pell de brau: 

De vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.

     Poc m'esperava que en Jordi Pujol en aquesta entrevista m'acabés agafant un llibre de poesia que tenia a mà i me'n llegís un fragment. Vaig sortir de l'entrevista adonant-me que la poesia sí és l'argamassa, o ho havia estat. El projecte del nacionalisme català dels primers vint anys de democràcia sobre l'entesa i la construcció d'un Estat plurinacional es basava en la idea d'Espriu. Que important que és la poesia!

Foto: Dani Codina