dilluns, 25 de desembre de 2017

Nadala 2017

Llúcia Garcia Torras



La carta

Ens fas la carta als Reis amb gran mesura
i amb lletra esforçada demanes màgia: 
la vareta dels joves mags del llibre,
també l'afinador de la guitarra.

Tot ho tindràs en aquests alts desitjos
pel món caminar del teu llarg futur.
Vida i somni són una sola cosa;
les adversitats: dolç enverinat,

prediccions enganyoses, fals dolent.
Tot dependrà de la punta de llum
a les varetes que et vagis construint,

d'harmonitzar pensament i desig:
la música que hi ha en aquesta carta,
d'estel fugaç, de petons sota el vesc.

AGC

Violeta Garcia Torras

dijous, 7 de desembre de 2017

El mirall buit

AGC
Publico al bloc El mirall buit, finalista al Premi Miquel Arimany 2017. Es tracta de 20 poemes relacionats amb la malaltia i mort de la meva mare. El cos central, 'El mirall buit', l'integren 12 poemes breus, pautats en decasíl·labs, un per cada mes de l'any. El precedeix 'Pòrtic', quatre poemes que plantegen la malaltia de l'Alzheimer, la percepció del temps present i el futur sense perspectiva. Tanca el poemari 'Coda', quatre poemes més, aborda el sentiment davant la mort de la mare.
            He d'agrair a les Masies de Roda de Ter (Osona) la publicació de El mirall buit en una obra col·lectiva dels sis finalistes. És un llibre que no es troba a les llibreries, s'ha de demanar a l'Ajuntament. Vaig presentar El mirall buit al premi organitzat per aquest municipi petit i endreçat per dos motius. En primer lloc, és un premi per a obres de petit format, com era el cas de la meva, i es fa una edició col·lectiva dels finalistes, cosa que trobava ideal per a uns poemes molt centrats temàticament. En segon lloc, perquè Miquel Arimany és l'autor del diccionari de tapes de color castanya que teníem a casa. El diccionari és matricial per algú com jo a qui sempre han fascinat les paraules i la precisió d'anomenar les coses. Es pot dir, doncs, que el meu català ha nascut de la veu de la mare i de les veus del Diccionari català general Arimany, d'on he pouat moltes paraules.
            No sabia, però, que Miquel Arimany era també poeta. Costa trobar-ne els llibres, només he trobat alguns poemes a escriptors.cat. M'han agradat molt els següents:

M'has donat hores, m'has donat camins
i em vas donar el delit de la paraula.
  
. . .

Home-poeta,
                          monjo dels camins.

. . .

Creix el silenci com alguna ànima
nova o retrobada.

. . .

Ah, misteris perduts
al fons de l'aigua
encesa dels capvespres!

Llibre de versos. Poesia 1938-1983, Arimany, 1985.

            El fet de presentar-me a aquest premi em va donar a conèixer la poesia de Pilar Cabot, perquè formava part del jurat. Em va arribar, per casualitat, el recull Ombres de mots i de silencis, Premi Caterina Albert 1990. En vaig quedar pres, dels poemes existencialistes, íntims, concrets i breus, pautats en decasíl·labs i sense rima, també. Malauradament, la Pilar va morir abans del lliurament de les obres a la convocatòria del premi. Aquí van dos poemes seus:

ÍNTIMA IV

Aprenc aquesta mica d'il·lusió
i la faig meva a còpia d'esperança.
Sol, ben a prop, el vers no gosa dir
l'intens desig que creix com una onada.
Tot és a poc a poc que es configura
als ulls del món. Endins, la flama crema.

FOGAR XXIV

No hi ha pressentiments ni cap neguit
entela aquesta tarda que declina.
M'apropo al vell fogar de la il·lusió
que vam calar fa temps i veig que lluu
inextingible i viu com un miracle.
Quin dolç caliu de les hores madures!



            Ep, si heu arribat fins aquí, llegiu El mirall buit, és a l'enllaç del títol i a la pestanya de dalt.