dissabte, 29 de desembre de 2012

Gatosa

12 de novembre, Cal Ganxo. AGC


Uns camins vull per l’amor
sota la branca resclosa.
Pel dolor, encimbellats
entre els estels i gatoses”.

Rosa Leveroni , “Els camins, IV”

Pel Nadal, em vaig regalar Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Viena Edicions, Barcelona novembre del 2012), tria de Pere Ballart i Jordi Julià, d’on he extret aquest fragment.
           Vaig fer la foto el 12 de novembre al Parc Natural del Garraf a Cal Ganxo. Cap a 2/4 d’una, fèiem una passeig pel voltant d’aquesta casa de colònies que mira al mar. Caminava entre la brolla de llentiscle, amb fruits vermells i negres, i margalló, ben silvestre,




també hi havia figueres de moro disperses, el cactus mexicà tan naturalitzat, sobretot, a la franja costanera catalana. 

 

El garric tenia glans i, en canvi, tres mates ben florides feien el paisatge primaverenc: el bruc d’hivern o bruguerola —cap al cim del Turó del gall—, amb campanetes blanques de fora i violàcies de dins.


el romaní i la gatosa, ben groga (a la foto que encapçala l’entrada). 
            La botànica és un món de descoberta, per a mi. Hi té a veure la poesia. Per què la poesia té com a matèria primera la natura? És el primer referent més comú per a tothom i per a tots els temps. I el que vol aquest gènere literari és comunicar sentiments i idees al col·lectiu. Arribar a la gent. És clar, però, sobretot, la natura dóna referències d’allò perdurable i, a la vegada, mudable i, això, és al moll de l’os de la reflexió de la vida que ens fa la poesia.
Un altre regal que m’he fet aquest dies és la monografia Herbari. Viure amb les plantes, de la revista de la Universitat de València, Mètode. Són setze entrades d’etnobotànica: el baladre, el llentiscle —a la xarxa hi ha aquests dos capítols de regal—, l’esbarzer, el margalló, l’arç blanc, l’aranyoner, la figuera de moro; com a plantes silvestres i la garrofera, l’olivera, el magraner, la figuera, el codonyer, el caqui, el nespra (micaco al meu poble), el lledoner i la taperera. Estan escrites per Daniel Climent i Ferran Zurriaga.







dimarts, 25 de desembre de 2012

Nadala 2012

                                             Violeta Garcia  i Torras



Els disbarats de Nadal

El sol guanya la foscor
pas a pas —diuen—, cada any
el mateix nadó se'ns plany, 
caganers no fan pudor, 
creixen avets dins de casa
i cireres a l'arbust, 
cap desig es farà fum
quan s'apagarà la brasa. 
Aviat l'any farà un salt; 
m'he fet gran quatre dits d'alt!

AGC



                                       Llúcia Garcia i Torras


      A l'entrada d'avui, cal fer menció a la selecció bàsica de nadales que en Jaume Subirana ha fet: 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, Ara Edicions, Barcelona, Novembre 2011.