L'ODISSEA d'Armonía Rodríguez

 

Primer dia de professor substitut. Expressió oral, una classe maria en un grup amb dificultats d’atenció. No tinc experiència docent ni estudis escènics (més aviat la llufa de la por escènica), no tinc res preparat... Com franquejo la porta al món de la docència? A quins déus m’encomano? A cap, a Homer. N’heu sentit a parlar? No... I de l’Odissea i Ulisses? ... I d’Ítaca?, aquesta illa existeix, sabeu a quin país està? No... per tota resposta de 18 adolescents. És la primera narració que s’ha fet a la història, la mare de totes les narracions, de totes les novel·les! I de les sèries i els films que mireu avui dia! Us en faig cinc cèntims... Ara us explico el retorn d’Ulisses... Camino amunt i avall davant de la pissarra, gesticulo amb l’arc a la mà, l’intento tensar i no puc perquè soc els pretendents aprofitats de Penèlope...l’agafo com a captaire i l’aconsegueixo tensar marcant el puny i la força del braç... disparo i passo la fletxa pels dotze cèrcols fins a la diana. Em descobreixo i soc Ulisses. I he guanyat el silenci de l’aula i un salconduit per a tot el curs: la narració. 

La meva entrada a l’obra primigènia de la narració va ser gràcies a la Universitat de Teatre Lliure de Badalona el 2 de febrer del 1984, que la representava al teatre de Sant Josep. El bo del cas, i per això en sé la data, és que els serveis de cultura de l’Ajuntament van editar-ne un llibret de 27 pàgines amb l’adaptació per a les escoles i el lliuraven a tota l’audiència! Encara més: el text és d’Armonía Rodíguez i els dibuixos de Juan Antonio Sánchez, que era el nostre professor de plàstica a l’Artur Martorell i, a més, actuava a l’obra. 

Guardo el llibret com un tresor, i gràcies a aquest i al record —vague— de l’escenificació, he tingut clars els episodis punyents i la marca literària, a ferro roent, dels fets que s’hi narren. Per això, sé veure, des dels 15 anys que ho sabria, que l’Odissea de Christopher Nolan m’escatima la Nausica —noia que descobreix nu el nostre protagonista a la platja. Molt després vaig llegir la primera adaptació en prosa, de Joan Alberich i Mariné, a l’editorial l’Esparver, i per això també sé que el pas d’Ulisses per la terra dels faecis, Nausica és la filla del rei de Faècia, desencadena tot el flashback.  

He rebut, d’herència política familiar, la traducció poètica de Carles Riba, L’Odissea (Editorial Alpha, Barcelona, 1953!), i ves que no m’hi atreveixi aquest estiu, però la decisió competeix amb la reconstrucció que en fa Agustí Bartra a Odisseu, des d'un exili viscut en pròpia carn. I més tard més d’hora, segueixi el fil amb les estrenes d’enguany: Odissea (Bernat Metge, traducció de Pau Sabaté), i Odissea de Samuel Butller (Blackie Books, traducció de Xavier Pàmies.) —la de Stephen Fry la descarto perquè em sembla un embolic de tant digerit i contextualitzat per diferents bandes.

Del cinema, en guardo el record d'"Ulisses", l’encarnació de Kirk Douglas (Mario Camerini, 1954), posada per l’únic canal de televisió dels setanta. I l’any passat no vaig faltar a la cita de "El retorn" (Uberto Pasolini), centrada en l’episodi final i que em va semblar extraordinària perquè ofereix complexitat sense trair la història. També vaig xalar l’altre dia amb l’"Odissea" de Nolan, tot i que ho encaixes com una versió adaptadíssima i americanitzadíssima.

Tot això té sentit per parlar de la importància de tenir una referència en edat tendre de l’Odissea. El viatge d’Ulisses és una aventura juvenil que ens serà la pedra de toc de les pròximes experiències literàries —incloc el cinema, que és sinó narració.

Com un retorn juvenil al text, fa tres anys, em vaig emocionar amb les vint-i-una il·lustracions de Genie Espinosa en format gegant a l’exposició “El viatge d’Ulisses” que en va fer el Palau Robert de l’obra adaptada de Meritxell Blai, publicada per la Galera.

 

És això, la imaginació s’encén com un foc a l’edat de descoberta. Quina sort vam tenir a Badalona, gràcies a l’Armonía i al Juan Antonio Sánchez! I a l’Ajuntament. Clar que sí, la literatura, un servei públic. 

Il·lustracions de Juan Antonio Sánchez