dilluns, 17 de maig de 2021

Alejandro


"El maig és el millor mes de l’any. Les cireres no vindran soles de plaça. Vindran amb els seus records. Durant el pont, marxàvem al poble. Aleshores anàvem els tres germans al seient del darrere sense cinturó..."

Cavall Fort
ha publicat aquesta primera quinzena de maig el conte Alejandro. Compta amb quatre excel·lents il·lustracions de Carles Arbat, a qui felicito per la feina, i agraeixo que m'hagi deixat publicar-les al blog per disposar d'una versió digital. 

     És el novè conte que publico a la revista juvenil. Aquí al costat,  a les pàgines d'aquest blog, en podeu llegir alguns més.  


     

divendres, 14 de maig de 2021

La cuina literària de Kipling

 "Empecé a hacer mis propios experimentos sobre los pesos, los colores, el aroma y los atributos de la palabras en su relación con otras palabras, con la lectura en voz alta hasta que sonaban bien, o disponinéndolas en la página de tal modo que atrajesen la mirada. No hay una sola línia de mi poesía o de mi prosa que no haya saboreado hasta suavizar-la con la lengua y hasta que la memòria, después de repetirlas mucho en voz alta, haya eliminado lo superfluo"

Algo de mí mismo, Rudyard Kipling, Pre-Textos, València, 2009


I aquí sota un plat ben servit per Adesiara el febrer del 2021. Ha sigut un plaer.





dimarts, 4 de maig de 2021

Quaranta lectures juvenils en veu alta

El tiempo que dedicamos a leer en voz alta es un tiempo que no puede compararse con ningún otro. Cuando una persona le lee a otra se da una alquímia milagrosa que convierte las cosas corrientes de la vida —un libro, una voz, un lugar donde sentarse y un poco de tiempo— en una energia extraordinària para el corazón, la mente y la imaginación."

La magia de leer en voz alta. Los beneficiós intelectuales y emocionales de la narrativa oral en niños y adultos, Meghan Cos Gurdon, ed. Urano, Madrid, març del 2020. 

Faig una llista de quaranta llibres llegits en veu alta a les meves filles durant els darrers quatre anys. Els hem posat en l’ordre que, més o menys, recordem els hem llegit. Les receptores de la lectura en veu alta han tingut durant aquest període de 8 a 15 anys. Elles els han valorat de l’1 al 5 (ho veureu en asterixs), si hi ha alguns sense valoració és perquè no recorden molt bé el llibre.
    Val la pena dir que el fet de llegir-los, l’adult, en veu alta, gairebé sempre abans d’anar adormir, no ha tret pas que elles llegissin pel seu compte. Per exemple, de la sèrie Harry Potter, només consta aquí el primer. La meva filla gran es va llegir més d’una vegada tota la sèrie restant, preqüeles i seqüeles. Ara bé, és veritat que al pas a l’Institut, als 12 anys, totes dues han abandonat força (no del tot) la lectura més enllà d’aquella obligatòria.
    Poso els traductors dels llibres traduïts —aclaparador el domini de la literatura anglo-americana, ves què hi farem. És destacable la ingent llista de traductors fins per un mateix autor.
    No consigno editorials ni col·leccions ni edicions, per no sobrecarregar d’informació i perquè alguns són llibres vells, molts dels quals han estat recuperats per col·leccions o editorials contemporànies. Aquí vull apuntar que m’he trobat canviant el pretèrit perfet escrit pel perfet perifràstic mentre llegeixo. La majoria de traduccions, velles i no tan velles, mantenien el temps del verb arcaïtzant i necessitava substituir-lo, per fer propera la narració, pel temps passat que fem servir en la llengua parlada.
    Una altra cosa, és veritat que la sèrie de Gerald Durrell s’escapa de la qualificació de literatura juvenil —i molts dels llibres que se’ls en considera obririen un debat sobre els límits d’aquesta classificació.

Literatura i cinema i viceversa
Una última reflexió. ¿Veure la pel·lícula primer espatlla la lectura després? La nostra experiència diu que no hem llegit més llibres de la sèrie Harry Potter per la gran presència dels films. Però, en general ha estat al revés, veure la versió audiovisual ens ha incentivat la lectura, com amb La volta al món en 80 dies i Matilda. I la sèrie Els Durrell va crear una gran expectació pels llibres, que no tenen res a veure amb la trama elaborada per la sèrie i fins i tot els personatges canvien, però el treball dels actors i el pòsit que han deixat sobre la imatge dels germans Durrell i de la seva mare han augmentat l’atractiu de la lectura. El cas de Wonder, el film, vist primer, no va interferir gens en la lectura i les seves dues seqüeles. I en altres casos la lectura ha incentivat anar a veure les pelis, cosa que també està molt bé, i ha fet aprofundir en el món narrat. És el cas de El Hobbit, El gran amic gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata, El jardí secret i Un ós anomenat Paddignton.


40 lectures juvenils en veu alta dels 8 als 15 anys


El zoo d’en Pitus, Sebastià Sorribas *****
Matilda, Roald Dahl (traduït per Ramon Barnils)*****
James i el préssec gegant, Roald Dahl (trad. Joan Mateu)****
Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl (trad. Núria Roig)*****
La meravellosa medecina d’en Jordi, Roald Dahl (trad. sobre la marxa Laia Torras)*****
Les bruixes, Roald Dahl (trad. Manuel Florensa)*****
Charlie i el gran ascensor de vidre, Roald Dahl (trad. Joan Fontcoberta)****
Els Culdolla, Roald Dahl (trad. Carme Geronès i Carles Urritz)****
El gran amic gegant, Roald Dahl (trad. Carme Geronès i Carles Urritz)*****
El fantàstic senyor Guillot (trad. Joan Mateu)***
El dit màgic, Roald Dahl (trad. Núria Pujol)****
La volta al món en vuitanta dies, Jules Verne (trad. Jesús Montcada)****
Contes 1,2,3,4, Eugène Ionesco (trad. Jordi Martin)***
Wonder, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)*****
Les galetes del Saló de Te Continental, Josep M. Fonalleras
El capítol del Julian, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)****
Pluto, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)****
Un ós anomenat Paddigton, Michael Bond (trad. Marta Rossich)*****
Harry Potter i la pedra filosofal, J. K. Rowling (trad. Laura Escorihuela)*****
Vola qui vol, Miquel Desclot
El Hobbit, R.R Tolkien (trad. Francesc Parcerisas)*****
L’evolució de la Calpurnia Tate, Jaqueline Kelly (trad. Jordi Vidal)*****
El curiós món de la Calpurnia Tate, Jaqueline Kelly (trad. Jordi Vidal)*****
Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain (trad. de Maria Antònia Oliver)*****
Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain (trad. Jordi Vidal)*****
El Mecanoscrit del Segon Origen, Manuel de Pedrolo*****
La cabra, Anne Fleming, (trad. Ferran Ràfols)****
Dos anys de vacances, Jules Verne (Trad. Joan Valls)****
Ullal blanc, Jack London (trad. Carme Juncadella)**
La isla de abel, William Steig (trad. Maria Luisa Balseiro)****
L’illa del tresor, Robert Louis Stevenson (trad. Joan Sellent)****
El jardí secret, Frances Hodgson Burnett (trad. Maria Rossich)*****
El rescat del rei minyó, Joan Blasco Casanovas (els Grumets de la Galera)***
L'illa de les Tres Taronges, Jaume Fuster*** 
Capitans intrèpids, Rudyard Kipling (trad. Marta Bes)****
La meva família i altres animals, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)*****
Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, Benjamin Alire (Trad. Maria Climent)*****
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)****
El jardí dels déus, Gerald Durrell (trad. Jordi Arbonès)****
Filets de palaia, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)***











dijous, 24 de desembre de 2020

Nadala dos mil vint

EL NADAL DE LES VAQUES
El futur és al bol de llet.
Te’l feien prendre abans de dormir
si eres baixet i havies de créixer més.

Els nens anàvem a les vaques
pel camí de carro amb lletera de llauna
(la mare bulliria la llet). 
Els pagesos tenien bassa, 
on descobríem capgrossos. 
Al bosc, dels esquirols, no en sabíem res,
més que les deixes: pinyes rosegades.
I res, res de l’existència dels lirons.

Ell tenia una col·lecció dels seus nius
als nou anys (Berkeley, segle divuit)
i d’ous fossilitzats, i tenia més ciència
i curiositat que nosaltres al segle vint.
Per això va aconseguir que als nens, 
a classe, en calçotets, ens vacunessin.
Investigador, poeta i metge anglès,
en diu la Viquipèdia, d’Edward Jenner, 
el descobridor de la vacuna. 
Del poeta, no en sabem gran cosa. 
Potser, els somnis del nen dins seu.

Aquesta nit un nen salvarà el món.
Haurà de néixer i créixer, créixer més.
El seu futur i el nostre és al bol de llet.
Per això hi ha un bou a l’establia.

AGC



Edward Jenner (Berkeley, Anglaterra, 17 de maig de 1749 – 26 de gener de 1823), va 
descobrir la vacuna contra la verola, a partir de la teoria que el fet de passar la verola 
de les vaques et protegia de patir la verola humana. Ho va demostrar inoculant pus 
agafat de les mans de la lesió d’una pagesa munyidora contagiada de verola bovina a 
un nen sa de vuit anys. 












 

diumenge, 1 de novembre de 2020

L’elefant va creuar tots els ponts menys un

"L'elefant, després d'haver passat molts ponts en el seu viatge per Europa, es va negar a passar-ne un, malgrat que veia que hi passaven els homes i els cavalls que l'acompanyaven, perquè no l'hi semblava prou sòlid per resistir el seu pes."

El món com a voluntat i representació, Arthur Shopenhauer


El filòsof del segle XIX, pel qual la cosa en si és l'irracional, analitza la base intuïtiva de la intel·ligència amb exemples com aquest. A mi, em serveix per creure en les meves intuïcions a l'hora d'escriure i deixar-me anar. 


Montse Garcia Catalan


diumenge, 27 de setembre de 2020

Records d'estiu

 

Milenio, Manuel Vázquez Montalbán
Farenheit 451, Ray Bradbury
Lenín, Víctor Català
Els cosacs, Lev Tostoi
El brogit i la fúria, William Faulkner
Noticias felices en aviones de papel, Juan Marsé
Nosaltres, qui, Mireia Calafell
Paraules al vent, Miquel Martí i Pol
A propòsit de no res, Woody Allen
Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons

I per primer cop he vist una mustela (AGC)



diumenge, 9 d’agost de 2020

Fahrenheit 451


Farenheit 451, Ray Bradbury, trad. de Jaume Subirana (Proa, gener del 2020)

Per fi, al càmping, podem prescindir de la realitat de les pantalles —o una mica més.
    Són moltes les reflexions que ens proporciona aquest clàssic, recentment reeditat, sobre el present. Una d'elles és que llibres i literatura són un reservori d'humanisme, mentre que l'abassegador món audiovisual colonitza la vida quotidiana. Interessant el rol del periodisme en aquesta societat distòpica: l'acumulació de dades manté la ciutadania prostrada al poder. 

dimarts, 4 d’agost de 2020

El jardí secret

"L'heura gruixuda cobria densament la paret, la clau estava enterrada sota els arbustos, cap ésser humà no havia travessat aquell porta des de feia deu anys... i tot i així se sentien sorolls a l'interior del jardí: corredisses de peus que semblaven perseguir-se entre els arbres, i sons estranys que semblaven veus que xiuxiuejaven i intentaven ofegar exclamacions i crits d'alegria."

El jardí secret, Frances Hodgson Burnet (Viena Edicions, tercera edició febrer del 2020)

L'hem llegit en veu alta abans d'anar a dormir. Aquests dos personatges preadolescents consentits i desgraciats a parts iguals han tingut èxit entre les meves filles. Se salven gràcies a cultivar un jardí i a esbrinar les plantes i els animalons durant el despertar de la primavera. Aquest exercici i el contacte amb una família pagesa i humil de Yorkshire que els posa un mirall al davant operen la transformació. Una mica bucòlic tot plegat, però sembla que funciona. L'anglès del nord rural és traduït com un català occidental, també ha funcionat, fa augmentar el contrast entre els dos mons i és un al·licient —sobretot llegit en veu alta.  A mi, la novel·la se m'ha fet una mica llarga amb un argument morós, que costa que avanci. Deu ser que originalment era una sèrie en fulletons. 
    He descobert que just n'estrenen una pel·lícula enguany. 

El nostre jardí secret. AGC

diumenge, 2 d’agost de 2020

Vaig a buscar tabac...

    "— Vaig a buscar tabac— respongué, amb la intenció de no tornar, però Bièletzkii l'engrapà pel braç.
      — Jo tinc diners—féu en francès.
      — No hi haurà manera de partir-se'n, caldrà pagar —pensà Olenin, i la consciència de la seva poca traça l'omplí d'enuig. —I ¿Per què no he de fer com Bièletzkii? Calia no venir, però, ja que no ho he fet, no tinc dret a malmetre l'alegria llur. És qüestió de beure com un cosac..."

Els cosacs, Lev Tolstoi (trad. de Francesc Payarols, Enciclopèdia Catalana, 1992)

Amb tant poc espai dues expressions ben suades i que Tolstoi ja escrivia al segle XIX. "Anar a buscar tabac" és una excusa més vella que l'anar a peu, doncs. I "beure com un cosac" n'és una que també la fem servir, no si des que l'escriptor insubmís rus va escriure la novel·la. El que mai no hauria dit és que allò que beuen els cosacs, almenys a la novel·la, és vi. Els cosacs són viticultors, tenen vinyes a les ribes del Tèrek a la part nord de la serra caucàsica. Per tant, s'embriaguen ben mediterràniament!
    És clar que això és l'anècdota. És una novel·la prodigiosa en la transformació del protagonista Olenin. Un jove aristòcrata que mena una vida superficial i que al Càucas es troba ("l'home és un ésser que es busca"), gràcies a la caça i al contacte amb la natura i la vida rural dels cosacs. 




diumenge, 3 de maig de 2020

Lladres que entren a casa quan dorms


Publico al blog Lladres que entren a casa quan dorms. En el marc de la crisi del 2008, el dissenyador Pep Ferré entra en una crisi personal que el durà a una ruptura i a un viatge a El Hierro. És el 2011 i l’illa està assetjada per tremolors sísmiques, hi ha una erupció a punt d’esclatar i no se sap per on. Pep troba una correspondència entre la seva crisi existencial i el neguit dels habitants de l’illa: el terra tremola sota els seus peus.
      A les portes d’una nova crisi, he tret del calaix aquest relat perquè m’ha semblat que era prou sòlid i ple de significats en un moment que ens caldrà fer catarsi. Espero que us engresqui.


Lladres que... Ferran Bosch