diumenge, 19 de juny de 2011

Rebequeria

Avui he estripat el somni
dels teus ulls, de matinada,
al tou de l’altre coixí.

Aprendré a desvetllar noves
albes, sense l’esperança
de la troballa impossible
que he inventat tantes vegades:
cada dia els teus ulls plàcids
a prop, a l’altre coixí.

Demà, de nit, buscaré amb desesper
els bocins escampats del sol desig
de somiar-te els ulls al meu costat

De Enyors i tornes, Lali Ribera i Rodergas, XIV Premi Alella a Maria Oleart. La comarcal Edicions, Argentona, segona edició, Maig de 2011.

     Hi ha una música poderosa que fa néixer el poema. Una música que només se la sap l'autor. No és pas música en sentit literal, si no el sentiment que fa de líquid amniòtic a les paraules mentre es van posant una rere l’altre. Per això, quan el poema és musicat, hi ha la possibilitat d’objectivar aquest irracional. Aquest sentiment primigeni que no són les paraules però que viu dins les imatges que expressen.
      La Lali és mestre a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i s’ha permès el luxe de ser-ne, també, alumne -moment en el qual vam coincidir en un taller de poesia. Acaba de publicar un bon poemari: de paraula mesurada, imatges directes i amb molta vida. A dins, aquest poema que de seguida t'atrapa. Ara escolteu-lo cantat per la Beth i musicat per l’Andreu Roig. Vegeu-ne la música interior objectivada.