diumenge, 15 de febrer del 2026

Decàleg del professor novell

     Educar és donar la paraula, Jaume Cela i Joan Domènech (Octaedro, juliol de 2025) m’ha insuflat moral alhora d’iniciar aquesta nova etapa. És tan sucós, que m’ha amarat d’una actitud oberta. I tot i que de la teoria a la pràctica hi va un bon tros, almenys ja tenia això: actitud. La pràctica ha vingut amb totes les dificultats, però anava advertit, i la teoria m’ha protegit força.

Amb aquest llibre i amb La lectura i la vida, d’Emili Teixidor (Columna, desembre del 2007), m’he fet aquest decàleg: 


Decàleg del professor novell de llengua i literatura

—Has d’estimar (ho fer-ho veure) els alumnes; volen ser coneguts i reconeguts.

—L’objectiu és inocular ganes d’aprendre, individualment, però també en companyia, cooperant, treballant en equip. “Els problemes individuals necessiten una resposta col·lectiva”. 

—La metodologia ha de ser flexible i ha de dependre del moment, context, mestre i grup. 

—Cal buscar la finalitat en allò que ha de ser comú a tots i, a la vegada, cadascú ha de trobar el seu destí. 

—No obsessionar-se amb l’alumne disruptiu. 

—No podem estar a l’aula sense mirar: atenció a la mirada dels altres i adreçar una mirada també als que passen desapercebuts: els donarà confiança, seguretat, els animarà a intervenir o a participar. 

—“Per molt singular o petita que sigui una experiència, sempre és important fer-la realitat amb els recursos de què es disposi, perquè la vida i l’educació flueixen i no tornen enrere. De vegades, només cal el vincle, la relació i el testimoni d’un dia per transformar tota una vida.” 

—Professor com a comunicador elegant, sense afectació, i mantenir la cortesia, parlar amb respecte i sense crits.

—Contagiar el desig de llegir, no pas com un vas —el cervell— buit, sinó com encendre un esbarzer amb el foc que ens remou. 

—Per últim, el professor de llengua i literatura té un avantatge: és a través de les paraules que podem conèixer millor els nostres sentiments i les històries són un mirall de les nostres emocions. Aquesta és la missió oculta dels llibres que no ha de passar per alt l’assignatura.