“tot d’una et sentiràs penjada al coll
una garrofa de ferro...”
Agustí Bartra
Retorn dels Reis d’Orient
Tornen gastats de Betlem,
terra incauta, d’oliveres
que es volen iguals als astres:
record i llum vius del passat.
Clamen repòs de romeria.
Tornen cansats del gos negre
que explica les maldats d’homes
armats, els cecs criminals.
Han ofert dons, mars, camins ...
per arramassar tot l’odi
i endur-se’l com garrofa
de ferro penjada al coll.
Tornen amb cors solitaris
i un feix d’anys a l’esquena.
Quantes guerres més podrà
suportar l’estret planeta?
L’odissea s’ha fet vella.
Els magnats han segellat
els viaranys de bous i mules
amb quitrà i la terra s’ofega.
Però els savis reneixen.
Tot d’una recordaran
les mans buides i alegres;
els fills que no covaran
guerres; el triomf del present.
La vista, a set llegües,
de mustela, els revindrà:
que el temps dels assassins
és tan sols una osca a l’arbre
de la humanitat bona.
AGC
