Vaig escriure aquest conte després d'una visita a la granja d'en Joan Guitart, a Castellar de Tost (Alt Urgell). Em va explicar com funcionava la seva feina i em va ensenyar prats de muntanya. Ara, quan llesco la mantega Cadí i l'unto sobre la torrada, no puc deixar de pensar en aquell paisatge i aquelles vaques felices que produeixen un llet tan cremosa, especialment apta per a la mantega i els formatges de la Cooperativa Lletera del Cadí.
 | |||
| Lluís Farré |
Apunto els altres contes, alguns d'ells publicats aquí, en pàgines d'aquest blog que no es veuen a la pàgina d'inici: Elis elis putxinel·lis, El món perdut Maia, Capità Escarlata, L'esperit del quetzal, La nit de l'hipopòtam, Bateig de foc, El vent sempre bufa a favor i aquest darrer.
