El nét de la poeta Joana Raspall, Ernest Cahué, ha fet una aplicació amb jocs a partir de la poesia de l'àvia: unmondepoesia.cat. Aquí la Joana Raspall continua fent l'escaleta als infants, joves i no tan joves perquè s'agafin a la poesia. Ho explica a Vilawebtv.
La poeta, que va morir l'any del seu centenari, el 2013, se la coneix sobretot per la poesia per a infants, i per ser autora de diccionaris; jo en tinc un de sinònims. Però hi ha una poeta per a adults.
Els darrers mesos, cada matí, en llevar-me, he anat llegint un, dos, tres o un grapat de poemes de la seva poesia lírica completa a Batec de paraules, (El Cep i la Nans Edicions, Vilanova i la Geltrú, octubre del 2013), editada en motiu del centenari.
Aquesta altra Joana Raspall és la de la veu interior, tan clara i directa com la poeta per als infants, però amb els dubtes, el qüestionament d'un mateix, el compromís social, l'amor i l'erotisme, i tot el que inclou el trànsit del temps sobre la pell que ja es clivella. És una poeta que no va abandonar mai l'afany d'escriure i, per tant, són els poemes de tota una vida; el conjunt és una obra diversa, profunda i a la vegada propera.
En trio un de l'apartat "Vivències":
El recer
M'he construït un recer de silenci
i el vull convertir en la nua bellesa
d'allò subtil que s'esmuny del contacte
d'un barroer grapejar de l'intrús.
Marbres eteris són zelosos guardes
de les imatges encara increades;
les mans profanes no els desbastaran.
No hi ha cap marbre més dur que el silenci.
No hi ha cap vel més espès que l'intern.
No hi ha cap món més real que el del
somni".
Aparador de poesia. Homenatge a Joana Raspall per la seva trajectòria literària, patriòtica i humana. from Carme Llobera Balasch on Vimeo.
