"Aquella breu suma de
mi mateix, l'univers dels meus quatre anys que va ser tan curt per mesurar-lo,
tan llunyà, tan infinit per ser recordat."
El nen perdut, Thomas Wolfe, Viena Edicions, novembre del 2014
A El nen perdut, Wolfe
reconstrueix el record del seu germà de dotze anys que va morir de tifus quan ell en
tenia quatre. En tres parts, com tres contes, el llibre té un poder evocatiu
magnètic que fa que un es pregunti pels primers records guardats de la
infantesa. El nen perdut és el germà, però també ho és el nen que ell va ser i
que ha desaparegut: "Saps que ara ets només un àtom sense nom en la
buidor, una xifra breu i polsegosa que gira sense nord en un temps innombrable,
i que tots els somnis, la força, la passió i les creences de la joventut són
morts"
La reconstrucció del passat més tendre serveix a
l'escriptor per resoldre el dol familiar que ha arrossegat tota la vida: "I
així, havent-ho trobat tot, vaig saber que tot s'havia perdut", diu cap al
final. Wolfe va morir als 37 anys a causa d'una pneumònia, que va degenerar en una
tuberculosi.
El cas és que El nen perdut és la primera traducció d'una
obra de Thomas Wolfe al català, gràcies a la jove Viena Edicions i
al seu traductor, Marcel Riera, poeta i polític badaloní.