Recordo que la vella senyoreta Ogilvie s'adreçà al senyor Rickenbacker, Superinspector de les Escoles Públiques, i li xiuxiuejà, tota esparverada:
—Aquest és Aram Garoghlanian: un dels nostres futurs poetes, compreneu?
El senyor Rickenbacker em llançà una ràpida mirada i va dir:
—Ja comprenc. Contra qui està ressentit?
—Contra la societat —digué la vella senyoreta Ogilvie.
—Comprenc —digué el senyor Rickenbacker—. Jo també, però que em pengin si puc fer un salt d'un sol impuls com aquest [per salvar els graons fins a l'escenari on feien les revisions mèdiques a l'escola]. No em parlem més.
Em vaig treure la camisa d'una esgarrapada, i vaig quedar nu fins a la cintura, amb força pèl al pit.
—Ho veieu? —digué la senyoreta Ogilvie—. Un escriptor.
"Un dels nostres futurs poetes, evidentment". Em dic Aram, Wlliam Saroyan. Trad. Ramon Folch i Camarasa (Ed. 62, Tercera Edició: maig de 1979)
