Del número 274 al 510 he treballat La Terra, òrgan d’informació formació i debat d’Unió de Pagesos, com si es tractés de la tasca al camp: donant continuïtat a la feina, allò que fas avui servirà demà, on paris hauràs de seguir l’endemà, fins que l’enllestiràs amb el cicle dels dies, el de la natura en el camp, el mensual d’impressió en el meu cas. Aquesta idea del treball al camp, me la va transmetre Unes mans plenes de sol, de Manuel de Pedrolo, la novel·la dedicada al Daniel Bastida pagès, que en les altres onze del cicle és la mateixa persona però amb altres oficis (obrer, detectiu, empresari de la construcció, poeta...) perquè les circumstàncies han fet que la vida li fes agafar altres viaranys. Donar continuïtat a la feina, que les hores no caiguin en sac foradat, i al costat de persones que tenen la qualitat de treballar amb elements vius: els conreus i el bestiar. Així, pedrolonianament, podríem dir, he treballat aquests 23 anys amb els companys d’Unió de Pagesos, una feina que avui deixo per iniciar una nova etapa.
La revista catalana del camp ha donat moltes collites i ens ha permès acumular, mes a mes, coneixement i vigoritzar el discurs sindical; ho corrobora l’Andreu Peix a Visca la terra! 50 anys d’Unió de Pagesos (Abacus Cooperativa, octubre del 2024) . Com a director de la revista, em satisfà dir que he mantingut el llegat del periodista Humbert Roma, qui va organitzar la redacció periodística i el va fer un mitjà únic i sense comparació entre les revistes d’organització. Com que compta amb tots els gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió...), m’he pogut realitzar amb el que jo havia triat d’estudiar a periodisme. Hem tingut les fons informatives a casa i hem pogut tocar els temes en profunditat i tractar-los amb qualitat (realçada sempre per Xavier Cáliz, dissenyador, il·lustrador i compaginador; i Carme Geronès, correctora), gràcies a una feina col·lectiva tècnica i sindical. Ha estat un goig.
Destaco la secció l’entrevista. Ha obert el sindicat als debats del camp i més enllà, de fet ha situat la qüestió pagesa com una qüestió social, política i cultural. M’ha permès accedir a persones de vàlua i fer una immersió en els seus coneixements. Per les pàgines de La Terra han passat molts economistes, especialment durant la crisi del 2008-2009, Arcadi Oliveres, Modest Guinjoan, Francesc Reguant, Andreu Mas-Colell, Francesc Cabana, i Ignasi Aldomà (geògraf i economista, intel·lectual clau en la reflexió sobre el camp a Catalunya) dels que recordo més vivament. Científics com Jaume Terrades (degà de les Ciències Ambientals a Catalunya), Martí Boada, Mariano Marzo (geòleg) Josep Peñuelas (ecòleg, referent internacional de l’estudi del Canvi Climàtic), Ramon Folch i Josepa Bru (socioècoleg i geògrafa), Abel Mariné (nutricionista) i Marta Ramon (cap de servei a l’Hospital Sant Joan de Déu). Sociòlegs i politòlegs com Salvador Giner, Vicenç Navarro, Quim Brugué i Xavier Godàs. El filòsof Josep Ramoneda i els historiadors Josep Fontana (entrevistat dos cops a casa seva, a raó de El futuro es un país estraño, el 2013, i La formació d’una identitat. Una història de Catalunya el 2015), i Andreu Mayayo (la meva darrera entrevista!). Representants d’altres organitzacions de la societat civil com Jordi Cuixart el setembre del 2017. Molts polítics, les entrevistes dels quals més interessants eren als que, ja sense càrrecs, feien reflexió amb un llibre: Jordi Pujol (vaig tenir una hora sol amb ell al seu despatx de Passeig de Gràcia!), Raimon Obiols (El mínim que es pot dir, llibre que hauria de ser un manual per a qui tingui dedicació a una organització), Raül Romeva i Montserrat Tura. Aquestes entrevistes les podeu recuperar al web d’Unió de Pagesos (fins i tot amb extractes audiovisuals) i algunes d’aquestes comentades al meu blog.
També han passat per La Terra cineastes: Neus Ballús, Pere Joan Ventura, Carles Porta i Carla Simón (aquesta la va entrevistar Cristina Segura). Actors, Àlex Casanovas, i músics, Joan Pons El petit de cal Eril (Maria Carreras el va entrevistar i la versió audiovisual és de les més vistes encara al YouTube). Escriptors: jo he entrevistat Pere Rovira, mentre que, entre altres, com Pep Coll i Mercè Ibarz, els ha entrevistat Cristina Segura.
Durant 23 anys, a La Terra, he compartit redacció amb Dúnia Ramiro, Josep Sucarrats, Mireia Aliart, Jordi Marlet, Maria Carreras, David Muñoz, Cristina Segura i Pep Corral. He tingut de caps de comunicació Gemma Pujol i Pere Alberola; i el 2016 vaig esdevenir jo cap de comunicació, a més de mantenir-me com a director de la revista, quan l’equip es va reduir. A partir d’aleshores, la feina es va engrandir, en diversos sentits, i he escrit discursos i guions d’actes (destacaria l’arribada de la Marxa per la Dignitat de la Pagesia del 2017 a l’Avinguda Maria Cristina i els Premis Nacionals Felip Domènech), guions per a la televisió, i els continguts per a l’exposició dels 50 anys d’Unió de Pagesos al Palau Robert i les converses associades.
Per mi, el periodisme és compromís social. En aquest aspecte, em sento plenament realitzat. M’ha interessat molt el procés de debat i deliberació d’una organització clau de la societat civil catalana on es treballa amb democràcia participativa i hi ha certa horitzontalitat en la presa de decisions i l’acordar els talents sindicals i tècnics.
Unió de Pagesos ha començat un nou cicle, i és engrescador, s’ha aconseguit rejovenir la permanent nacional i posar-hi accent femení. Fa 23 anys no ho hauríem dit mai, i és un gran assoliment. Unió de Pagesos és tot allò contrari a bucolisme pairal i conservador. Però bufen vents reaccionaris també al camp català i el sindicat haurà de fer front a això amb les noves eines de la comunicació, molt afins a l’esquematisme populista i menys útils per als qui lluiten amb arguments progressistes davant un capitalisme que no admet correcció i potencia les oligarquies al mercat.
L’actual equip de comunicació, amb la Maria Carreras al capdavant, si compta amb la complicitat dels caps tècnics i dels sindicalistes, farà la feina que cal, sobretot si Unió de Pagesos sap formar i consolidar nous lideratges a tots els àmbits, especialment els comarcals i territorials. Bona feina i bona sort!