divendres, 8 de desembre del 2023
Premi Cavall Fort 2023!
dissabte, 18 de novembre del 2023
Culdellàntia
culdellàntia
m. [AF] Ornament tipogràfic col·locat a la fi d’un capítol. DIEC
dilluns, 3 de juliol del 2023
Kiruna a Cavall Fort
El número de Sant Joan, de la segona quinzena de juny, Cavall Fort publica Kiruna (el podeu llegir al blog, enllaçat al títol).
És de fet un conte que passa al maig. Amb neu. A la ciutat més al nord de Suècia.
El podeu escoltar dramatitzat.
![]() |
| Luciano Lozano |
dimarts, 9 de maig del 2023
Kivu a Cavall Fort
Podeu llegir Kivu, publicat a Cavall Fort, la primera quinzena de març. És el desè conte que hi publico.
I també el podeu escoltar en Audiotext (versió dramatitzada amb diverses veus i amb ambientació. Que ben fet!)
Ha comptat amb unes excel·lents il·lustracions de Mercè López
diumenge, 5 de març del 2023
La vida no té cap sentit. Visca la vida!
"La vida no tenia cap significat i, vivint, l'home no servia cap propòsit determinat. No tenia cap mena d'importància si naixia o no naixia, si vivia o deixava de viure. La vida no tenia cap sentit, i la mort, cap consqüència. Phillip exultava, tal com havia exultat en la seva adolescència, quan s'havia tret de les espatlles el pes de la fe en Déu; li semblava que es treia de sobre l'última càrrega de responsabilitat i, per primer cop a la vida, experimentà una autèntica sensació de llibertat. La seva insignificancia es convertia en poder, i de sobte se sentí reconciliat amb el cruel destí que havia semblat encalçar-lo, car, si la vida no tenia cap significat, el món era mancat de crueltat. El que feia o deixava de fer, no tenia cap importància. No importava el fracàs, i l'èxit no valia res. Ell era una de les més insignificants criatures d'aquella massa humana que pul·lulava durant un breu espai de temps sobre la superfície de la terra i era totpoderós perquè havia assolit d'arrencar del caos el secret del no-res. Els pensaments s'encavalcaven a tropells en l'anhelosa imaginació de Phillip, i ell respirava profundament amb alegre satisfacció. S'hauria posat a cantar i a saltar. Feia molts mesos que no era tan feliç...
De la servitud humana, W. Somerset Maugham, Traducció de Jordi Arbonès, Ed. Proa, 1985
Novel·la de formació, on les vivències del protagonista des que neix fins a la trentena, al tombant del XIX, culminen amb aquesta reflexió. Per cert, que l'entrada catalana a W. Somerset Maugham, no cita aquesta traducció catalana, obra llarga i més que rellevant de la seva carrera, per ser la més propera a una narració autobiogràfica.
divendres, 23 de desembre del 2022
Nadala dos mil vint-i-dos
dimarts, 29 de novembre del 2022
Qui és el notari literari de les Terres de Ponent?
IGNASI: En Vallverdú que més ha treballat aquestes terres i les té molt apamades. Però ha fet una literatura juvenil, potser més específica. El gran literat de projecció universal no hi ha sigut. Això no vol dir que tinguem narrador o poetes extraordinaris, però tenen un públic limitat.
I aquí sota un fragment audiovisual on Aldomà parla dels premis nacionals Felip Domènech, del film Alcarràs, sobre la implantació de les renovables i sobre el fet que l'entrada de grans corporacions a la producció pot ser la fi de la pagesia i del paisatge.
dijous, 11 d’agost del 2022
Quan els pijos es tornaven hippies
Hi ha una altra cosa de boixos de la qual em vaig adonar per primer cop el dilluns. Soc un tio llest, per això em van posar a classes amb altres xavals espavilats. Molts d’aquests paios eren dels que en dèiem Socs. Ells sempre es feien els col·legues amb mi, i havia anat a més d’un grapat de festes a les seves cases i havia sortit amb algunes de les ties que hi vivien. Aleshores pensava, bé, els hi agrado. Soc el gran amic xaval-espavilat Bryon, per això els hi agrado. Ara ho veia clar. No els agradava. La veritat és que, probablement, els hi feia por. Però era un “blanc pobre”, i ells eren “progres”, per això em convidaven a les festes on tothom volia veure algú del rotllo, això els encomanava a ells el bon rotllo. Sempre m’havia preguntat per què en aquestes festes la gent que se m’acostava intentava parlar amb mi de polítics i xusma d’aquesta de la qual no n’havia sentit parlar mai. Jo no estava al dia d’aquestes coses. Quan llegia, m’agradaven coses com Hemingway —els diaris m’avorrien. Si giro a l’esquerra, és tot el que sé de l’esquerra, a la dreta, el mateix. Tinc una idea vaga que l’esquerra és de hippies i la dreta és de pagerols, però en realitat no en sé molt més.
Ara ho sabia. Aquell dilluns podia veure a través de la gent i sabia què estava passant. Si jo hagués estat un negre hauria estat doblement popular, però la integració a la nostra escola encara no xutava, i no hi teníem gaires negres. Els tios enrotllats probablement m’haurien ofert les mans de les seves germanes per casar-m’hi, si hagués estat negre. Vaig conèixer alguns negres, uns lluitadors genials dels afores de Brumley. Hauria de recordar-me de portar-me’n un parell amb mi a la pròxima festa. Llavors ells podrien parlar de la Revolució Negra i dels Panteres Negres, de la qual els tios enrotllats coneixen tant poc com jo sé què és la dreta i l’esquerra política."
dimarts, 4 de gener del 2022
Més novel·les juvenils recomanades
Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg (trad. Josep M. Custòdio)***
El Noi de la Moto, S. E. Hinton (trad.Pep Julià) ****
Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, Sherman Alexie (trad. Yannick Garcia) *****
Els marginats, S. E. Hinton (trad. Pep Julià)*****
El senyor de les mosques, William Golding (trad. Manuel de Pedrolo)*
Tom Sawyer, detectiu, Marc Twain (trad. C.A. Jordana)***
Tot per l’aire, Jason Reynolds (trad. Carla Benet Duran)**
Vint mil llegües de viatge submarí, Jules Verne (trad. Jaume Creus) ***
Noel et busca, Àngel Burgas *****
Mereixen un comentari tres llibres recuperats de la nostra època boomer. Per un cantó, El senyor de les mosques. Guarda interès literari, però no ha aguantat el pas del temps, es fa llarga. Al darrere hi ha una tesi antropològica. Per això ens el feien llegir al BUP.
En canvi, Els marginats i El noi de la moto de l’autora Susan E. Hinton són una revelació encara. Com em van passar per alt a la meva adolescència! Més endavant sí que vaig veure la pel·li de Rebeldes, a la tele, i La ley de la calle, als cinemes Verdi, títols de cartell dels dos films de Francis Ford Coppola fets simultàniament de les dues novel·les respectives.
Els marginats (The outsiders) exposa una lluita de classes en tota regla entre joves urbans als seixanta. “...la majoria de les persones grans no saben res de les batalles que tenen lloc entre nosaltres”. Els “socs”, abreviatura de “socials”, la jet set, els nens rics del West-side, com diu el protagonista, i els “greaser”, el grup al qual pertany el protagonista, els nois de l’East Side: “nosaltres som més pobres que els socs i que la gent de classe mitjana”. La majoria dels quals, a més, es crien als carrers, molts d’ells sense pares.
La història atrapa, commou i fa prendre consciència social a parts iguals. I El noi de la moto (Rumble Fish), és un pas més de Hinton. Una història semblant però més depurada i estilitzada. És llegeix d’una tirada, no es pot deixar.
Els personatges calen. Aquests nois dels anys seixanta confrontats amb les seves circumstàncies socials han impressionat les adolescents de casa. I després veure les pel·lis tots junts va ser rodó.
| Llúcia Garcia |
divendres, 31 de desembre del 2021
Gatsby
| Llúcia Garcia Torras |
"Durant un temps el somieig li va servir per deixar córrer la imaginació, alhora que li insinuava agradablement que la realitat era irreal i li prometia que els fonaments del món s'erigien fermament sobre l'ala d'una fada".
El gran Gatsby, F. Scott Fitzerald (trad. Ferran Ràfols), La Breu Edicions, setembre 2021
Aquest temps nostre permet llegir el llibre i, acte seguit, veure les pel·lis a través de les plataformes. La del Robert Redford, del 1974, i la del Leonardo DiCaprio, 2013. La primera amb un realisme que permet entendre l'època, classista i racista, i el fons del personatge: a un escalafó social més baix que lluita per apuntar-se a la festa dels de dalt, i és la lluita que l'ha fet ser millor que allò a què aspira: la doble moral de la vida lleugera i decadent. La segona és hiperrealista, d'aquestes que no dissimulen els efectes especials dels muntatges d'ordinador, i emfasitza una vida que només és façana, una cosa molt d'actualitat.
| Llúcia Garcia Torras |
dissabte, 9 d’octubre del 2021
Tom Sawyer, detectiu
Si hagués de dir quin llibre juvenil ha regnat per damunt de tots a casa, no dubtaria a dir-vos-en dos: Les aventures de Tom Sawyer i Les Aventures de Huckelberry Finn. Heu provat de llegir-los en veu alta? Triomfareu!
Cal felicitar l'autor de l'entrada de Marc Twain a la viquipèdia, no té pèrdua. Tot amb tot, no diu res d'aquesta versió catalana. Quina troballa.
dimecres, 23 de juny del 2021
Paraules d'en Joan Masdemont
Paraules de Joan Masdemont, mestre, company i amic que ens va deixar el passat 30 de desembre. Extretes d'un mail seu tal dia com avui, em deia això, savi i sorneguer. Jo les he endreçades en format de tanka. Bon Sant Joan!
dilluns, 17 de maig del 2021
Alejandro
divendres, 14 de maig del 2021
La cuina literària de Kipling
"Empecé a hacer mis propios experimentos sobre los pesos, los colores, el aroma y los atributos de la palabras en su relación con otras palabras, con la lectura en voz alta hasta que sonaban bien, o disponinéndolas en la página de tal modo que atrajesen la mirada. No hay una sola línia de mi poesía o de mi prosa que no haya saboreado hasta suavizar-la con la lengua y hasta que la memòria, después de repetirlas mucho en voz alta, haya eliminado lo superfluo"
Algo de mí mismo, Rudyard Kipling, Pre-Textos, València, 2009
I aquí sota un plat ben servit per Adesiara el febrer del 2021. Ha sigut un plaer.

.jpeg)










