Després d’aquesta
Diada i dels esdeveniments que l’estan seguint és de justícia recordar en
Manuel de Pedrolo (1918-1990). És un escriptor a qui mai se li han estalviat
dos justos adjectius: prolífic i independentista. El cas és que la intelel·lectualitat
benpensant de l’època subestimava la popularitat de la seva obra utilitzant amb
mala intenció el primer adjectiu i el volien relegar a la marginalitat
precisament pel segon.
Té una novel·la, Acte de violència
(Edicions, 62, la primera edició es va publicar el 1975), escrita el 1961, que
a molts ens vindrà al record. L’argument és que en una societat oprimida hi ha
una revolta a partir d’una consigna que s’extén com una taca d’oli a tota la
població: “És molt senzill: quedeu-vos tots a casa”. La narració descriu el
seguit de jornades que segueixen al fet que la població atura el país per
canviar l’estat de coses. L’instrument de la revolta és de no-violència i aquí
rau la seva força.
Aquest Onze de Setembre la gent no s’ha quedat a casa i aquest fet pot suposar
un tomb. En un moment en què la política estava perdent crèdit perquè se la
percep sotmesa al poder financer, sembla que la ciutadania pot decidir i
propiciar un canvi d’estructures. O no és això una ruptura amb l’Estat
espanyol? Per a mi, l’èxit d’aquest procés anirà lligat a dos mitjans per
aconseguir la independència. El primer, que la consciència nacional sigui una
consciència social per garantir el benestar que estem perdent: dret universal a
la sanitat, educació pública de qualitat i prestacions socials. El segon, la
no-violència i l’antimilitarisme. Si aquesta societat ha tingut l’ambició de
canviar la història, que els polítics que tutelin aquest canvi no caiguin en la
mediocritat de crear un Estat convencional amb exèrcit. Que el fet de no
tenir-ne sigui la nostra força, el nostre acte de violència. Potser així, també
transformarem el món.
