Pell fosca, ulls brillants, empeny el carretó,
porta ferralla a dins, per vorera i asfalt.
La ciutat inhòspita no el mira a la cara.
Invisible, com ell, l'estel lluu sobre els ferros,
la sal de la pastera, record que els ha brunyit.
Si el ferroveller li accepta les calderes,
vells retops, barres, bombes, enviarà els diners
a l'altra riba, on viu el nen sota el portal.
Príncep de la sabana, empeny el carretó.
Els cotxes són feres, la gent només són nyus.
AGC
 |
| Llúcia Garcia Torras |
SCROOGE AL RAVAL
Quan va ser el petit, tenia regals i amor.
El pare presentava les joguines d'estranquis.
L'home madur triarà els regals amb amor.
D'amagat, mentre dormin, els farà llaç blau mau.
Qui podia haver estat, escriu l'assaig d'amor.
Ell sol, furtiu, s'embranca amb grèvol de paraules.
Tots tres apleguen mans, al son i a la vetlla,
alcen l'estel com poden la nit de l'any més llarga.
AGC
 |
| Violeta Garcia Torras |
