— Jo tinc diners—féu en francès.
— No hi haurà manera de partir-se'n, caldrà pagar —pensà Olenin, i la consciència de la seva poca traça l'omplí d'enuig. —I ¿Per què no he de fer com Bièletzkii? Calia no venir, però, ja que no ho he fet, no tinc dret a malmetre l'alegria llur. És qüestió de beure com un cosac..."
Els cosacs, Lev Tolstoi (trad. de Francesc Payarols, Enciclopèdia Catalana, 1992)
Amb tant poc espai dues expressions ben suades i que Tolstoi ja escrivia al segle XIX. "Anar a buscar tabac" és una excusa més vella que l'anar a peu, doncs. I "beure com un cosac" n'és una que també la fem servir, no si des que l'escriptor insubmís rus va escriure la novel·la. El que mai no hauria dit és que allò que beuen els cosacs, almenys a la novel·la, és vi. Els cosacs són viticultors, tenen vinyes a les ribes del Tèrek a la part nord de la serra caucàsica. Per tant, s'embriaguen ben mediterràniament!
És clar que això és l'anècdota. És una novel·la prodigiosa en la transformació del protagonista Olenin. Un jove aristòcrata que mena una vida superficial i que al Càucas es troba ("l'home és un ésser que es busca"), gràcies a la caça i al contacte amb la natura i la vida rural dels cosacs.
