Ràfols-Casamada
Manuel de Pedrolo em va fer sortir del barri.
Durant els primer anys de joventut, i més enllà, les seves novel·les em van
situar al país que m’havia tocat viure. Descrivien el temps anterior a la meva
generació, i posaven de relleu el graó de l’escala social al qual pertanyia i
el grau de subtil opressió que em pertocava. Aquelles hores de lectura
m’absorvien, em feien prendre consciència i m’emancipaven. Em van donar accés a
una capacitat d’expressió, perquè em normalitzava un lèxic al qual jo no estava
acostumat.
Els
seus llibres són el grup més nombrós d’un sol autor a la meva biblioteca, molts
els vaig comprar en llibreries de vell i al mercat de Sant Antoni. Contes,
novel·les, reculls d’articles periodístics, els diaris dels últims anys de la
seva vida, obres de teatre i la poesia completa.
Em va impressionar,
especialment, la sèrie d’onze novel·les Temps
Obert. Un únic personatge per a totes elles, Daniel Bastida, però en
cadascuna d’elles és diferent, perquè la seva vida parteix d’unes variables externes
diverses a partir dels estralls que causa a la família el bombardeig de Gràcia
durant la Guerra Civil. Així, Bastida esdevé en una novel·la pagès, en un altre,
obrer que s’afilia clandestinament a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya,
constructor estafador fugit que es va aprofitar del desarrollisme a Barcelona,
investigador privat, poeta, novel·lista, psicòleg, entre altres.
Tot
això, ho explico avui perquè hi ha un projecte de fer un documental de l’escriptor
de l’Aranyó (Segarra) a través de la gent que el va tractar. S’han de recollir
aquests testimonis abans no sigui massa tard. El projecte es vol finançar a
través de VERKAMI: Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit. Jo hi he de contribuït.
