Via Augusta
pel forat del temps
damunt l’empedrat
en forma d’espiga
a la via romana.
Hi ha dos nens que hi juguen
entre el xerric de carros
carregats d’àmfores i olor de vinassa.
Juguen al joc citat per Virgili:
la baldufa, que
gira al segle primer abans de Crist.
La Història és una cadena
de condemnes, guerres
i injustícies. Però aquests nens juguen.
I l’un és esclau de l’altre.
Passa una host de soldats.
L’amo es distreu amb el traüt
de les sandàlies amb tatxes a la sola.
La baldufa gira. L’esclau l’atura,
la pren i fuig. Es persegueixen
carrer comercial avall.
—Et tallaré el cap! —crit ofegat
entre la canterella dels venedors.
Arriben a la platja emmarcada
pel Turó de la Lluna, al nord,
i el Turó de Júpiter, al sud; i
allí l’atrapa i rodolen per la sorra,
i es barallen i forcegen i finalment
se somriuen. Les guerres passen.
La Història no és la vida.
Mirem de no humiliar
ningú i anhelem la pau romana,
que va construir les nostres ciutats
al llarg de la Via Augusta.
AGC
Dofí, Llúcia Garcia Torras
