Avui fa deu anys de la seva mort. Agafo Ramon Barnils. Articles, La Magrana, Barcelona, novembre de 2001. Hi tinc dues pàgines assenyalades amb doblecs a l’escaire. Són dos articles del recull dels seus millors. L’un porta per títol “Vinyoli i la púrria”. Està signat al desembre de 1984, poc després de la mort de Joan Vinyoli. El periodista es plany que el Govern hagués deixat morir un gran poeta sense concedir-li la medalla d'or de la Generalitat. I això perquè Joan Vinyoli bevia. La classe política dirigent és la púrria del títol.
L’altre article assenyalat és “Ferrater, de la goma al plástico”. Datat el 31 de gener de 1973, el primer aniversari de la mort de l'autor de Les dones i els dies. Joan de Segarra, al pròleg, assegura que Gabriel Ferrater havia estat una gran influència per a Barnils.
L’altre article assenyalat és “Ferrater, de la goma al plástico”. Datat el 31 de gener de 1973, el primer aniversari de la mort de l'autor de Les dones i els dies. Joan de Segarra, al pròleg, assegura que Gabriel Ferrater havia estat una gran influència per a Barnils.
Ambdós articles expliquen força qui era en Barnils. Un periodista culte, que explicava les coses amb claredat i llibertat. El món de la poesia, de la literatura, de la cultura, era al seu cap. Era un periodista de cultura, no vull dir pas especialitzat en cultura. Va ser un referent en vida i, després, ha arribat a la categoria de símbol.
Fa poc més de deu anys que un grup de periodistes amb consciència social i nacional i dels valors a preservar de la professió ens reuníem per sopar. En morir en Barnils, no vam dubtar a autoanomenar-nos Grup de Periodistes Ramon Barnils.
