Josep Fontana mai no serà absent

"Les obres de Josep Fontana ens han ensenyat com les situacions socials injustes no són resultat d'unes circumstàncies inevitables, sinó que sempre han estat el fruit d'unes decisions interessades i de les prioritats imposades pels grups socials dirigents".

Borja de Riquer i Permanyer, a La Vanguardia 

La darrera entrevista que li vaig fer a La Terra el 2015 i extracte audiovisual aquí sota. Per saber-ne més vegeu l'etiqueta Josep Fontana

Estrella de mar

La vida és plena a la platja,

el sol salvatge fem pacífic

i l'ànim d'infant dardaire

renovem a l'aigua. Soc pare

i em deixo portar per la filla

amb les ulleres i el tub,

el cap dins el món submergit:

silenci frisós, peixos i algues

dansen a les roques amb crancs.

Cull una estrella i un núvol

de mica s'alça de la sorra.

Després, el premi se'ns despunta

i a la galleda fa patir

mentre ens eixuguem la sal.

Ho tenim tot: salut, pau i amor,

però no-res ens recorda què som:

éssers mancats al món ingràvid.

La retornem al mar com l'astre

caigut al fons de la nostra ànima

perquè es refaci dels nostres dols.

AGC

Es Grau, Menorca. AGC

Camí de guilla

AGC, 27 de juliol, Montseny

El sol mig alçat desperta colors,

la fronda encara degota i no cruix

com al migdia amb la premsa de llum.

Coneix tots els cants, fresses i silencis.

Sap que el talp medita sota el rostoll.

La llebre, no sap per què, ha saltat avall

prop dels corrals i el mas abandonats,

temples del passat aquí a muntanya.

Llavors, a l'última ronda d'avui,

l'home d'ulls com móres ha aparegut.

Se'l mira com un intrús dins de casa

parat a l'estúpid camí de pedres,

que creua el seu camí entre la bardissa.

S'asseu rere els brucs, ja passarà, badalla.

Però l'home, quiet, sense pell ni instint,

li clava els ulls, malejant el temps.

AGC