dissabte, 12 de març de 2011

Insubmissió

Dimecres, 9 de març, va fer deu anys de la suspensió –no pas abolició— del servei militar obligatori a l’Estat Espanyol. Alguns se n’hauran penjat la medalla. Cal recordar, però, que la “suspensió” va ser el final d’un procés que va iniciar en Pepe Beúnza, primer objector polític, els anys setanta, va continuar amb el naixement del Moviment d’Objecció de Consciència als 80, el qual, juntament amb altres entitats afins, van ser el caldo de cultiu perquè apareguessin els primers insubmisos el 1989.
           Esta composición y esta fuerza del ejército, necesarias a la garantía del Poder, son las que han introducido en la concepción social de la vida el germen desmoralizador” (La Insumisión y otros textos, Lev Tolstoi, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1993).  Tolstoi, al tombant de segle XIX-XX, posava de manifest la contradicció moral, ètica, de l'exèrcit en una societat de persones amb capacitat de decisió. La disciplina militar anorrea l’individu per forçar-lo a la violència. Aquesta misèria moral serveix tant per l’oblidable servei militar obligatori, com per l’actual exèrcit professional. Acceptem que hi hagin altres, sobretot si són immigrants, principal carn de canó actual, que lliuren la seva voluntat a qui monopolitza la violència.
            A més, cal tenir present el que ens costa l'exèrcit. “Los impuestos exigidos al pueblo para fines de guerra absorben la mayor parte del beneficio del trabajo que el ejército deberia proteger”, diu Tolstoi. Això no ha canviat gaire. Podem fer alguna cosa, podem  fer objecció fiscal i no contribuir a la despesa militar. 
             Els blocs que en parlen, de l'efemèride: Plujademais; Mioz mirades