dissabte, 14 de gener del 2017

Johnny va agafar el fusell

Pintada al carrer del Temple de Badalona. Foto: Joan Morales

"Va pensar aquí tenim el Joe Bonham estès com un costellam de bou la resta de la teva vida i per què? Algú et va tocar l'espatlla i et va dir vine fill ens n'anem a la guerra. I te n'hi vas anar. Però per què? En qualsevol altre afer com ara comprar un cotxe o anar fer un encàrrec tens el dret de demanar què m'hi espera allà? Altrament pagaries molt per cotxes dolents i faries encàrrecs per a sonats i et moriries de gana. És una mena de deute que tens amb tu mateix quan algú et diu vine fill fes això o allò altre t'hauries d'aixecar i dir miri senyor perquè hauria de fer això per qui ho haig de fer i què n'acabaré traient? Però quan ve un tipus i et diu corre vine amb mi arrisca la teva vida pot ser que moris o que quedis tolit quan això passa ja no hi ha drets que valguin.
     (...) Quan els exèrcits es posen en marxa i les banderes onegen i es difonen eslògans aneu amb compte nois perquè són les castanyes d'algú altre que estan al foc i no les vostres. El que fas és lluitar per paraules i no estàs fent un intercanvi honest no és la teva vida per alguna cosa millor".
Johnny va agafar el fusell, Dalton Trumbo. Traducció d'Albert Pijuan. Angle Editorial, primera edició octubre del 2016.

Acabat de traduir al català, l'he llegit quan l'he descobert a la llibreria. A final dels vuitanta i principi dels noranta, en les jornades antimilitaristes se'n passava la pel·lícula. Era una referència. També en aquell època en Pep Munné n'havia fet una obra de teatre. No vaig veure ni l'una ni l'altra.  
     Dalton Trumbo va escriure Johnny va agafar el fusell el 1939. El seu personatge és un soldat nord-americà víctima de la Primera Guerra Mundial, absolutament mutilat: sense cap extremitat, ha perdut el nas i la boca també, no hi sent, no hi veu, i no pot parlar. La narració és el seu flux de pensament, record, i present des del qual lluita per comunicar-se amb el món.
            No té pèrdua el pròleg de Trumbo, escrit 1959 i l'addenda del 1970. En el primer explica que es va publicar just abans de la Segona Guerra Mundial i que no se'n va deixar fer una segona reimpressió ja enmig de la contesa. Però no en fa escarafalls. Als setanta, sí, en canvi, troba molt pertinent la seva narració davant la guerra del Vietnam i per això ell mateix en dirigeix la pel·lícula el 1971.
            Justament al novembre passava per davant dels cinemes Texas de Barcelona i veia l'anunci del film Trumbo. Santa Ignorància! No vaig associar-la a l'autor del Johnny va agafar el fusell fins que vaig descobrir la traducció d'Angle Editorial. Trumbo guionista multipremiat (Vacances a Roma, Èxode, Espartac...) i perseguit per McCarthy. Després m'he comprat la peli i està molt bé. Però no se'n parla gens del Johnny. Això que és de les poques novel·les que va escriure Trumbo i a partir de la qual va dirigir la seva probablement única pel·lícula. És més, a l'epíleg, el famós excombatent del Vietnam (crec que el que va inspirar el personatge de Tom Cruise de Nascut el 4 de juliol d'Oliver Stone), Rob Kovic cita el llibre i diu:
"<<Vosaltres planegeu les guerres vosaltres senyors dels homes planegeu les guerres i apunteu on són que nosaltres apuntarem el fusell.>> Probablement, aquest fragment explica per què Trumbo va ser citat davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes, per què va ser atacat i perseguit durant anys i per què es va veure obligat a exiliar-se amb els altres Deu de Hollywood i amb centenars més com ells; inscrits a la llista negra".