Foto: Flors d’ametller a Piera (Anoia), el 7 de març. AGC
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, a l’infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Jacint Verdaguer
Extret de Els arbres a la poesia catalana, Maria Victòria Solina i Jordi Bigues, Tres i Quatre, València, 2007; on podem comparar el tractament divers dels poetes a un mateix arbre. Es tracta d’una antologia, l’origen de la qual es remunta al 29 de febrer de 1980. Aquell dia l’escola Thau de Barcelona celebra el Dia de l’Arbre. La professora de ciències naturals l’impulsa perquè els nens plantin arbres als terrenys d’esbarjo de l’escola, ja que troba que estan mancats d’arbres. El cas és que en Joan Triadú, n’és el director, i prepara un recull de poemes mecanografiat i ciclostilat sota el títol L’arbre en la poesia catalana moderna. Heus-lo aquí! Vint-i-set anys després.
Avui, quantes escoles mancades d’arbres hi ha i sense la possibilitat d’arbrar uns terrenys inexistents?
