dissabte, 22 de desembre del 2018

Nadala dos mil divuit

Violeta Garcia Torras
Les Flandes, Piera

Un lloc és bona cosa per fer-nos el temps nostre
al llibre esgavellat que serà la memòria.
Aquí, barranc boscós: pollancres pelats, ara,
retallen el cel plata. El picot garser surt
dels brucs i tria els troncs eriçats i s'hi arrapa.
Avui, l'ocell tacat vermell posa la cirera
i ens fa més feréstec aquest marc de Nadal.
Els nens juguen al rei entre els escorrancs.
Els plors de la fadrina van fer-los ben profunds.
Sense consol voltava per aquest indret ple.
Casada la volien, amb un vell. I desfeta,
ella va ser el lloc. Cada any el trepitgem,
un lloc de faula on, entre festes, ens esbargim,
on no ens reca el passat i el futur no el pensem,
per més que, en el present, no som més que paisatge
per l'aigua treballat i del temps som camins.

AGC

Llúcia Garcia Torras



dissabte, 8 de desembre del 2018