 |
| Llúcia Garcia Torras |
Un any més, a l'hora de fer la Declaració de la Renda, em van
sobrar motius per fer objecció fiscal a les despeses militars —el Ministeri de
Defensa consumeix el 3,79 % dels pressupostos de l'Estat espanyol el 2015.
Encara que
amb retard, per celebrar-me l'acte de desobediència, he extret noms i poemes —en
reprodueixo només cinc per no fer-ho llarg— que recorden la maledicció de les
guerres a Poesia anglesa i nord-americana contemporània (Barcelona, Edicions
62, 1994). D'aquesta antologia de Sam Abrams, m'ha cridat l'atenció l'important
gruix de poetes anglesos tocats per la Primera i la Segona Guerra Mundial. Resulta
que una antologia general de poesia del segle XX és un testimoni colpidor de la
barbàrie que va viure Europa. Un, espontàniament, s'adona de la relació entre
poesia i antimilitarisme. I, pensant-hi una mica més, és fa fàcil d'entendre
aquest vincle. Mentre que la literatura es fonamenta en l'humanisme, el militarisme
anorrea l'individu i la guerra, precisament, deshumanitza.
Edward Thomas,
Ezra Pound, Siegfried Sassoon, Rupert Brooke, Isaac Rosenberg, Wilfred Owen,
Edmund Blunden, són els noms dels poetes de la Primera Guerra Mundial.
Comencem
per Edward Thomas, nascut el 1878 a Londres, es va allistar a l'exèrcit a
principi del 1915 i el 1917 el van destacar al front, on va morir durant la
primera hora de combat a la Batalla d'Arras.
El mussol
Vaig baixar del turó, no afamat, si bé amb gana;
enfredorat, si bé l'escalfor de dins meu
frenava el vent del nord; cansat, si bé semblant-me
que no hi hauria res com un descans domèstic.
Un cop a l'hostal em donaren menjar, foc, repòs
perquè em veien amb gana, fredor i fatiga.
La nit sencera quedà portes enfora
tret del crit d'un mussol i d'una immensa tristesa.
Sonava llarg i nítid, trèmol, per aquell turó,
no pas amb nota alegre ni causant-me alegria,
sinó contant-me clar de què, aquella nit, en entrar,
jo m'havia salvat i els altres no pogueren.
I amarg fou el menjar, i el meu repòs
també amarg i tens, pel crit del mussol,
veu dels qui jeien sota els estels,
pobres i soldats, buits de joia per sempre.
(Traducció de de Dídac Pujol).
A la poesia d'Ezra Pound (1885-1972) escrita
durant la Primera Guerra Mundial, Homage to Sextus Propertius i Hugh Selwyn
Mauberley , s'aprecia un progressiu desencís amb la civilització occidental,
diu l'antòleg.
I sobre el següent:
Siegfried Sassoon (1886-1967), neix a Brenchley, Kent, fill d'una família jueva
adinerada. La bestialitat de la guerra va contrastar d'una manera brutal amb la
seva vida acomodada de Kent i va desvetllar el gran poeta que portava a dins.
Va escriure una llarga sèrie de poemes cruels, durs, irònics, austers i crítics
sobre la insensatesa de la guerra, que estan recollits en diversos volums: The
Old Huntsman (1917), Counter-Attack (1918) i War Poems (1919). Després de la
guerra, a Satirical Poems (1926), encara culpava els dirigents militars,
eclesiàstics i governamentals del despietat assassinat de milers de joves i de
la misèria espiritual i econòmica de Gran Bretanya.
Ells
El bisbe ens diu: <<Quan els nois tornin
no seran els mateixos, car hauran lluitat
per una causa justa: el darrer assalt
a l'Anticrist; la sang dels seus companys
compra el dret a criar una raça honorable.
Han reptat la Mort, li han plantat cara.>>
<<Cap de nosaltres no és ja el mateix>>, els
nois responen.
<<En George ha perdut les cames i en Bill ha quedat
cec;
el pobre Jim té un tret al pit i és a punt de morir
i en Bert està sifilític: no trobareu
ni un sol vailet que hagi lluitat sense canviar "una
mica">>
I digué el bisbe: <<Els camins del Senyor són
inescrutables.>>
Continuem amb dos
més, el text és de l'antòleg: Rupert Brooke, nascut a Rugby, el 1887, va
estudiar al King's College, Cambridge. En esclatar la guerra va entrar a la
marina i, de permís el 1914, va escriure els cinc sonets de guerra que el van
fer famós arreu del món. El 1915 va morir de septicèmia a bord d'un vaixell
anglès i va ser enterrat a l'illa grega de Skyros. Després de la seva mort,
Brooke es va convertir ràpidament en un mite: per un costat va ser el símbol de
la gran època daurada de la cultura liberal que va quedar truncada per la
guerra i, per l'altre costat, va ser el símbol dels soldats sacrificats en la
flor de la joventut.
Isaac
Rosenberg va néixer a Bristol el 1890, de pares lituans. A la tardor del 1915
s'allista a l'exèrcit, no per raons patriòtiques sinó per ajudar econòmicament
la seva família. El 1916 va al front i escriu els seus millors poemes sobre les
experiències a la guerra. El 1918 mor al front d'un tret mentre feia la
guàrdia.
Sortida del dia a les trinxeres
La foscor s'esmicola.
És el mateix Temps druídic de sempre;
sols una cosa viva em salta a la mà,
una estranya, sardònica rata,
mentre arrenco una rosella del mur
per posar-me-la darrera l'orella.
Rata estrafeta, et dispararien si sabessin
les teves simpaties cosmopolites.
Ara has tocat aquesta anglesa mà
i aviat, sens dubte, faràs el mateix
amb una d'alemanya, si és que et ve de gust
de creuar el prat adormit entremig.
Sembles somriure per dins mentre passes
ulls durs, braços i cames bells, altius atletes
amb menys sort a la vida que tu,
penyores dels capricis del crim,
estesos sobre el ventre de la terra,
els camps esqueixats de França.
¿Què veus als nostres ulls,
a la flama i el ferro xiscladors
llançats sobre els cels tranquils?
Quins tremolors, quins cors esgarrifats?
Roselles arrelades a les venes
cauen i cauen sempre,
però la meva, a l'orella, esta segura...
sols una mica blanca, de pols.
(Trad. de Josep M. Jaumà.)
Wilfred Owen,
neix a Oswertry, Shropstshire, fill d'un cap d'estació de línies ferroviàries.
El 1913 marxa a França a fer de professor d'anglès. El 1915 torna a Anglaterra
i s'allista a l'exèrcit. Va morir el 1918 ajudant els seus homes a creuar el
Canal Sambre, just una setmana abans de l'armistici. Segons Abrams: Sense cap
mena de dubte, Owen és el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial i,
segurament, el més gran poeta de guerra de tota la tradició anglo-americana.
D'Edmund
Blunden (1896-1974), l'antòleg diu: El registre temàtic era més aviat
restringit: el paisatge de Kent i Sussex, les tràgiques experiències de la
Primera Guerra mundial (que el van torturar tota la vida)...
 |
| Llúcia Garcia Torras |
Citem cinc poetes amb poemes antibel·lcistes de la Segona
Guerra Mundial a l'antologia esmentada: Henry Reed, William Stafford, Alun
Lewis, Charles Causley, Keith Douglas.
Henry Reed va néixer justament el
1914, a Birgmingham, i va morir el 1986. Passa a la història de la poesia
gràcies a un sol poemari: Lliçons de la guerra. "D'una ironia fina i
elegant sobre les experiències de la seva època d'entrenament abans d'anar al
front".
William
Stafford (1914-1993), de Hutchinson, Kansas, va ser objector de consciència i
durant la Segona Guerra Mundial va treballar en equips de conservació dels
boscos.
AL MONUMENT NO-NACIONAL AL LLARG
DE LA FRONTERA CANADENCA
Aquest és el camp on no hi va haver batalla,
on el soldat desconegut no va morir.
Aquest és el camp on l'herba va unir mans,
on no hi ha hagut cap monument
i l'únic fet heroic és el firmament.
Els ocells volen sense fer soroll,
despleguen llurs ales a l'aire lliure.
Ningú va matar —ni morir— en aquest indret
santificat pel descuit i per un aire mansuet
que la gent l'exalça oblidant-ne el nom.
Alun Lewis
va néixer a Aberdare, un petit poble miner a Gal·les, el 1915, i va morir d'una
ferida de bala a Birmània el 1944. Alun
Lewis, citarà Edward Thomas, el primer poeta citat al capdamunt, al poema "Ha
plogut tot el dia".
Charles Causley nascut el 1917 a
Lauceton, Cornualla, va iniciar la seva carrera com a poeta el 1940 mentre
estava a bord de destructors i portaavions.
I per acabar: Keith Douglas nascut a Tunbridge
Wells el 1920 va ser un poeta molt precoç que va morir el 1944 en el
desembarcament de Normandia.
Vergissmeninnicht
Han passat tres setmanes i els combatents han marxat,
hem tornat pel camp del malson
on hem tornat a trobar l'indret, on hem trobat
el soldat estenallat al sol.
El canó amenaçador del seu fusell
sobresortia. Aquell dia, mentre avançàvem
una bala seva va colpir el meu tanc
amb la força d'un diable.
Mireu. Aquí, entre el botí de la trinxera,
el retrat profanat de la seva noia
que hi ha escrit: Steffi Vergissmeinnicht
amb cal·ligrafia gòtica.
El veiem gairebé amb satisfacció,
humiliat, com si hagués pagat,
com si la seva pròpia gent se n'hagués rigut
i és dur i és bo ara que ell ha caigut.
Però ella ploraria en veure
les negres mosques que volen damunt seu,
la pols sobre els seus ulls erts
i el cau rebentat de les seves entranyes.
Perquè aquí l'amant i l'assassí es barregen
en un sol cos i en un sol cor.
I la mort, en escollir aquest soldat,
ha ferit l'amant de mort.
Altres
poetes de l'antologia de Sam Abrams tenen poemes sonats contra la guerra, però
no són els escollits. En trobem per exemple de l'anglès Auden, el nord-
americà, Robert Graves, el gal·lès R.S. Thomas a l'antologia que Jordi
Cornudella va fer el 2003 en motiu de la invasió de l'Iraq: Maleïdes les
guerres. Poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra
(Edicions 62 - Empúries).
