La vida no té cap sentit. Visca la vida!

 "La vida no tenia cap significat i, vivint, l'home no servia cap propòsit determinat. No tenia cap mena d'importància si naixia o no naixia, si vivia o deixava de viure. La vida no tenia cap sentit, i la mort, cap consqüència. Phillip exultava, tal com havia exultat en la seva adolescència, quan s'havia tret de les espatlles el pes de la fe en Déu; li semblava que es treia de sobre l'última càrrega de responsabilitat i, per primer cop a la vida, experimentà una autèntica sensació de llibertat. La seva insignificancia es convertia en poder, i de sobte se sentí reconciliat amb el cruel destí que havia semblat encalçar-lo, car, si la vida no tenia cap significat, el món era mancat de crueltat. El que feia o deixava de fer, no tenia cap importància. No importava el fracàs, i l'èxit no valia res. Ell era una de les més insignificants criatures d'aquella massa humana que pul·lulava durant un breu espai de temps sobre la superfície de la terra i era totpoderós perquè havia assolit d'arrencar del caos el secret del no-res. Els pensaments s'encavalcaven a tropells en l'anhelosa imaginació de Phillip, i ell respirava profundament amb alegre satisfacció. S'hauria posat a cantar i a saltar. Feia molts mesos que no era tan feliç...

... i aleshores comprengué plenament per què Cronshaw li havia regalat el tapís persa. Talment com el teixidor elabora el dibuix de la seva obra sense cap finalitat determinada, llevat del seu plaer estètic, així l'home podia viure la seva vida, o bé si hom el veia obligat a creure que els seus actes estaven sotmesos a una voluntat aliena, així podia observar la seva vida com un subtil dibuix. Hi havia tan tan poca obligació com utilitat a fer això o allò altre. Era merament quelcom que feia per al seu propi plaer. Amb els diversos esdeveniments de la vida, els actes realitzats, els seus sentiments, les seves idees, podrien compondre un dibuis ordenat, elaborat, complicat o bell, i per bé que el seu poder d'elecció no fos més que una il·lusió, malgrat que no fos més que una al·lucinació en què les aparences estaven teixides amb raigs de lluna, no importava: semblava i, per tant, era. En la vasta trama de la vida (riu que brolla de cap deu i que no flueix eternament de cap mar), sense més base per a les seves fantasies que el fet que res no tenia significat ni importància, l'home podia obtenir una satisfacció en la selecció dels diversos fils que constituïen un dibuix".

De la servitud humana, W. Somerset Maugham, Traducció de Jordi Arbonès, Ed. Proa, 1985

Novel·la de formació, on les vivències del protagonista des que neix fins a la trentena, al tombant del XIX, culminen amb aquesta reflexió. Per cert, que l'entrada catalana a  W. Somerset Maugham, no cita aquesta traducció catalana, obra llarga i més que rellevant de la seva carrera, per ser la més propera a una narració autobiogràfica.

Nadala dos mil vint-i-dos

Combregues amb rodes de molí

Creus en les històries dels altres:

si tres vells munten tres camells des d’Àsia,

si Maria és mare sense concebre,

si l’àngel anuncia bondat de Déu.

Creus en la força del vent i els molins,

l’aigua bombada riu amunt fins la presa,

el gas sota el mar per un tub des d’Àfrica,

la central nuclear que irradia el país.

Creus en l’home ric i el cotxe més ràpid,

el noi del carretó i la ferralla,

la dona que assassina i menteix,

i la guerra engegada a Europa.

Creus i camines sota alts molins.

Puges la carena àrida i, entre ells,

l’ermita de pedra, mil·lenària;

aquí combregues i tens els dubtes.

Paisatge amb molí, Violeta Garcia Torras

Ermita, Llúcia Garcia Torras

Combregues amb rodes de molí, AGC

Qui és el notari literari de les Terres de Ponent?

A La Terra de novembre publiquem l'entrevista dedicada a l'Ignasi Aldomà i el que ell diu és el llibre de tota una vida: L'ignot oest. Una geografia viscuda (Pagès Editors, 2021). Una geografia viscuda i llegida, perquè sobre la pell d'aquest Ponent oblidat no només hi han terres de conreu, terres campes, molins de vent...., també els qui n'han  dit coses i l'han carregat de sentit. Les pàgines de L'ignot oest estan ben adobades de cites: Màrius Torres, Guillem Viladot, Manuel de Pedrolo, Dolos Miquel, Pere Rovira, Txema Martínez... i el gran Josep Vallverdú, és clar. 

    Aquí un fragment que no ha cabut a l'entrevista: 

PREGUNTA: "A la gran plana li ha faltat el Jesús Montcada, el Josep Pla o el Pep Coll que enlairessin els prosaics aconseguiments rurals.” Amb el llibre anterior vas provar de situar en  Josep  Vallverdú com el notari literari de Ponent?

IGNASI: En Vallverdú que més ha treballat aquestes terres i les té molt apamades. Però ha fet una literatura juvenil, potser més específica. El gran literat de projecció universal no hi ha sigut. Això no vol dir que tinguem narrador o poetes extraordinaris, però tenen un públic limitat.

I aquí sota un fragment audiovisual on Aldomà parla dels premis nacionals Felip Domènech, del film Alcarràs, sobre la implantació de les renovables i sobre el fet que l'entrada de grans corporacions a la producció pot ser la fi de la pagesia i del paisatge. 

 

Quan els pijos es tornaven hippies

"Anava a la gran mola de l’insti. Graduava set-cents xavals i l’últim curs era la classe més petita, això us dona una idea de la seva enormitat. Aquest districte inclou la part més cutre de la ciutat —la nostra— i la part més pija. Això pot portar problemes. Els portava, quan els Socs apallissaven els Greasers, però aquells dies amb tot allò de pau, amor i bon rotllo, les baralles havien afluixat. A més, ara era difícil explicar-li a un Soc què era un Greaser. Ara els Greasers portaven serrell enlloc de portar els cabells pentinats enrere —així el portàvem en Marc i jo— i els Socs miraven d’anar vestits com pobres. Portaven texans vells i les samarretes senzilles per fora, com els Greasers sempre havien fet perquè no tenien res més. Us explicaré què vaig pensar: amb aquestes armilles de pell amb serrells i Levi’s de botigues de marca, aquests xavals han gastat més pasta a semblar pobres de la que gastaven per aparentar rics. És de boixos.

Hi ha una altra cosa de boixos de la qual em vaig adonar per primer cop el dilluns. Soc un tio llest, per això em van posar a classes amb altres xavals espavilats. Molts d’aquests paios eren dels que en dèiem Socs. Ells sempre es feien els col·legues amb mi, i havia anat a més d’un grapat de festes a les seves cases i havia sortit amb algunes de les ties que hi vivien. Aleshores pensava, bé, els hi agrado. Soc el gran amic xaval-espavilat Bryon, per això els hi agrado. Ara ho veia clar. No els agradava. La veritat és que, probablement, els hi feia por. Però era un “blanc pobre”, i ells eren “progres”, per això em convidaven a les festes on tothom volia veure algú del rotllo, això els encomanava a ells el bon rotllo. Sempre m’havia preguntat per què en aquestes festes la gent que se m’acostava intentava parlar amb mi de polítics i xusma d’aquesta de la qual no n’havia sentit parlar mai. Jo no estava al dia d’aquestes coses. Quan llegia, m’agradaven coses com Hemingway —els diaris m’avorrien. Si giro a l’esquerra, és tot el que sé de l’esquerra, a la dreta, el mateix. Tinc una idea vaga que l’esquerra és de hippies i la dreta és de pagerols, però en realitat no en sé molt més.

Ara ho sabia. Aquell dilluns podia veure a través de la gent i sabia què estava passant. Si jo hagués estat un negre hauria estat doblement popular, però la integració a la nostra escola encara no xutava, i no hi teníem gaires negres. Els tios enrotllats probablement m’haurien ofert les mans de les seves germanes per casar-m’hi, si hagués estat negre. Vaig conèixer alguns negres, uns lluitadors genials dels afores de Brumley. Hauria de recordar-me de portar-me’n un parell amb mi a la pròxima festa. Llavors ells podrien parlar de la Revolució Negra i dels Panteres Negres, de la qual els tios enrotllats coneixen tant poc com jo sé què és la dreta i l’esquerra política."

That was then, this is now, S. E. Hinton, 1971, Penguin Random House 2021 (trad. AGC amb acompanyament de Jack Recasens) 

Si heu llegit Els marginats o heu vist la pel·li de Francis Ford Coppola Rebeldes (The outsiders, en tots dos casos), us sonarà la història d'aquests joves de Tulsa (Oklahoma) que estan separats per bandes que es barallen: rics (Socs) contra pobres (Greaser). En aquest llibre, que existeix traduït al català com a Això és una altra cosa (Alfaguara), els temps han canviat, ens trobem a final dels seixanta i la conjuntura social ha creat noves modes, les baralles entre bandes ja no estan ben vistes, i les diferències socials es volen dissimilar enlloc de fer-ne ostentació entre els joves. Hi ha una pel·li, versió doblada en català com a Ara és difrent, amb guió d'Emilio Estévez i la mateixa Hinton, però situada als vuitanta. 

Bé, tot plegat era per dir que Hinton, amb aquestes dues novel·les i Rumble Fish (El noi de la moto, Estrella Polar), m'han servit d'inspiració per abocar-me a escriure una novel·la juvenil. D'aquí el silenci al blog durant tants mesos. He hagut d'exprémer cada moment de dolça llibertat creativa per un sol fi. A veure si se'n sent parlar. 

Més novel·les juvenils recomanades

Segueixo apuntant títols de novel·la juvenil posats aprova en lectures en veu alta a les meves filles. Idees que poden servir per als regals de Reis. Aquí els teniu valorats d’un a cinc estrelles. (L'ordre correspon al qual els vam llegir, no té importància.)

Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg (trad. Josep M. Custòdio)***
El Noi de la Moto, S. E. Hinton (trad.Pep Julià) ****
Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, Sherman Alexie (trad. Yannick Garcia) *****
Els marginats, S. E. Hinton (trad. Pep Julià)*****
El senyor de les mosques, William Golding (trad. Manuel de Pedrolo)*
Tom Sawyer, detectiu, Marc Twain (trad. C.A. Jordana)***
Tot per l’aire, Jason Reynolds (trad. Carla Benet Duran)**
Vint mil llegües de viatge submarí, Jules Verne (trad. Jaume Creus) ***
Noel et busca, Àngel Burgas *****

Els avantatges de ser un marginat, Stephen Chbosky, (trad. Marta Pera) ****

Mereixen un comentari tres llibres recuperats de la nostra època boomer. Per un cantó, El senyor de les mosques. Guarda interès literari, però no ha aguantat el pas del temps, es fa llarga. Al darrere hi ha una tesi antropològica. Per això ens el feien llegir al BUP.
    En canvi, Els marginats i El noi de la moto de l’autora Susan E. Hinton són una revelació encara. Com em van passar per alt a la meva adolescència! Més endavant sí que vaig veure la pel·li de Rebeldes, a la tele, i La ley de la calle, als cinemes Verdi, títols de cartell dels dos films de Francis Ford Coppola fets simultàniament de les dues novel·les respectives.
    Els marginats (The outsiders) exposa una lluita de classes en tota regla entre joves urbans als seixanta. “...la majoria de les persones grans no saben res de les batalles que tenen lloc entre nosaltres”. Els “socs”, abreviatura de “socials”, la jet set, els nens rics del West-side, com diu el protagonista, i els “greaser”, el grup al qual pertany el protagonista, els nois de l’East Side: “nosaltres som més pobres que els socs i que la gent de classe mitjana”. La majoria dels quals, a més, es crien als carrers, molts d’ells sense pares.
    La història atrapa, commou i fa prendre consciència social a parts iguals. I El noi de la moto (Rumble Fish), és un pas més de Hinton. Una història semblant però més depurada i estilitzada. És llegeix d’una tirada, no es pot deixar.
    Els personatges calen. Aquests nois dels anys seixanta confrontats amb les seves circumstàncies socials han impressionat les adolescents de casa. I després veure les pel·lis tots junts va ser rodó.

Llúcia Garcia

Aquests 10 títols s'ajuntarien als primers 40 que vam llegir: Quaranta lectures juvenils en veu alta   

Gatsby

Llúcia Garcia Torras

 "Durant un temps el somieig li va servir per deixar córrer la imaginació, alhora que li insinuava agradablement que la realitat era irreal i li prometia que els fonaments del món s'erigien fermament sobre l'ala d'una fada".

El gran Gatsby, F. Scott Fitzerald (trad. Ferran Ràfols), La Breu Edicions, setembre 2021

Aquest temps nostre permet llegir el llibre i, acte seguit, veure les pel·lis a través de les plataformes. La del Robert Redford, del 1974, i la del Leonardo DiCaprio, 2013. La primera amb un realisme que permet entendre l'època, classista i racista, i el fons del personatge: a un escalafó social més baix que lluita per apuntar-se a la festa dels de dalt, i és la lluita que l'ha fet ser millor que allò a què aspira: la doble moral de la vida lleugera i decadent. La segona és hiperrealista, d'aquestes que no dissimulen els efectes especials dels muntatges d'ordinador, i emfasitza una vida que només és façana, una cosa molt d'actualitat. 

Llúcia Garcia Torras

Tom Sawyer, detectiu

Si hagués de dir quin llibre juvenil ha regnat per damunt de tots a casa, no dubtaria a dir-vos-en dos: Les aventures de Tom Sawyer i Les Aventures de Huckelberry Finn. Heu provat de llegir-los en veu alta? Triomfareu!

D'aquí la il·lusió de trobar aquesta perla. Publicada abans de la guerra. No sabem quan. Especulo que als anys trenta, per l'anunci de La Publicitat (en català del 1922 al 1939). La  traducció és de C.A Jordana –va traduir Mrs Dolloway de Virgina Woolf només cinc anys després de la seva publicació! Tom i Huck es tracten de vós, però, això a banda, la traducció no es fa estranya. Hi ha una versió actual de l'editorial valenciana Bromera, traduïda per Domènec Ardit i Rosa Úbeda.

Cal felicitar l'autor de l'entrada de Marc Twain a la viquipèdia, no té pèrdua. Tot amb tot, no diu res d'aquesta versió catalana. Quina troballa. 

Paraules d'en Joan Masdemont

 

Paraules de Joan Masdemont, mestre, company i amic que ens va deixar el passat 30 de desembre. Extretes d'un mail seu tal dia com avui, em deia això, savi i sorneguer. Jo les he endreçades en format de tanka. Bon Sant Joan!

Alejandro

"El maig és el millor mes de l’any. Les cireres no vindran soles de plaça. Vindran amb els seus records. Durant el pont, marxàvem al poble. Aleshores anàvem els tres germans al seient del darrere sense cinturó..."

Cavall Fort ha publicat aquesta primera quinzena de maig el conte Alejandro. Compta amb quatre excel·lents il·lustracions de Carles Arbat, a qui felicito per la feina, i agraeixo que m'hagi deixat publicar-les al blog per disposar d'una versió digital. 

     És el novè conte que publico a la revista juvenil. Aquí al costat,  a les pàgines d'aquest blog, en podeu llegir alguns més.  

     

La cuina literària de Kipling

 "Empecé a hacer mis propios experimentos sobre los pesos, los colores, el aroma y los atributos de la palabras en su relación con otras palabras, con la lectura en voz alta hasta que sonaban bien, o disponinéndolas en la página de tal modo que atrajesen la mirada. No hay una sola línia de mi poesía o de mi prosa que no haya saboreado hasta suavizar-la con la lengua y hasta que la memòria, después de repetirlas mucho en voz alta, haya eliminado lo superfluo"

Algo de mí mismo, Rudyard Kipling, Pre-Textos, València, 2009

I aquí sota un plat ben servit per Adesiara el febrer del 2021. Ha sigut un plaer.

Quaranta lectures juvenils en veu alta

“El tiempo que dedicamos a leer en voz alta es un tiempo que no puede compararse con ningún otro. Cuando una persona le lee a otra se da una alquímia milagrosa que convierte las cosas corrientes de la vida —un libro, una voz, un lugar donde sentarse y un poco de tiempo— en una energia extraordinària para el corazón, la mente y la imaginación."

La magia de leer en voz alta. Los beneficiós intelectuales y emocionales de la narrativa oral en niños y adultos, Meghan Cos Gurdon, ed. Urano, Madrid, març del 2020. 

Faig una llista de quaranta llibres llegits en veu alta a les meves filles durant els darrers quatre anys. Els hem posat en l’ordre que, més o menys, recordem els hem llegit. Les receptores de la lectura en veu alta han tingut durant aquest període de 8 a 15 anys. Elles els han valorat de l’1 al 5 (ho veureu en asterixs), si hi ha alguns sense valoració és perquè no recorden molt bé el llibre.

    Val la pena dir que el fet de llegir-los, l’adult, en veu alta, gairebé sempre abans d’anar adormir, no ha tret pas que elles llegissin pel seu compte. Per exemple, de la sèrie Harry Potter, només consta aquí el primer. La meva filla gran es va llegir més d’una vegada tota la sèrie restant, preqüeles i seqüeles. Ara bé, és veritat que al pas a l’Institut, als 12 anys, totes dues han abandonat força (no del tot) la lectura més enllà d’aquella obligatòria.

    Poso els traductors dels llibres traduïts —aclaparador el domini de la literatura anglo-americana, ves què hi farem. És destacable la ingent llista de traductors fins per un mateix autor.

    No consigno editorials ni col·leccions ni edicions, per no sobrecarregar d’informació i perquè alguns són llibres vells, molts dels quals han estat recuperats per col·leccions o editorials contemporànies. Aquí vull apuntar que m’he trobat canviant el pretèrit perfet escrit pel perfet perifràstic mentre llegeixo. La majoria de traduccions, velles i no tan velles, mantenien el temps del verb arcaïtzant i necessitava substituir-lo, per fer propera la narració, pel temps passat que fem servir en la llengua parlada.

    Una altra cosa, és veritat que la sèrie de Gerald Durrell s’escapa de la qualificació de literatura juvenil —i molts dels llibres que se’ls en considera obririen un debat sobre els límits d’aquesta classificació.

Literatura i cinema i viceversa

Una última reflexió. ¿Veure la pel·lícula primer espatlla la lectura després? La nostra experiència diu que no hem llegit més llibres de la sèrie Harry Potter per la gran presència dels films. Però, en general ha estat al revés, veure la versió audiovisual ens ha incentivat la lectura, com amb La volta al món en 80 dies i Matilda. I la sèrie Els Durrell va crear una gran expectació pels llibres, que no tenen res a veure amb la trama elaborada per la sèrie i fins i tot els personatges canvien, però el treball dels actors i el pòsit que han deixat sobre la imatge dels germans Durrell i de la seva mare han augmentat l’atractiu de la lectura. El cas de Wonder, el film, vist primer, no va interferir gens en la lectura i les seves dues seqüeles. I en altres casos la lectura ha incentivat anar a veure les pelis, cosa que també està molt bé, i ha fet aprofundir en el món narrat. És el cas de El Hobbit, El gran amic gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata, El jardí secret i Un ós anomenat Paddignton.

40 lectures juvenils en veu alta dels 8 als 15 anys

El zoo d’en Pitus, Sebastià Sorribas *****

Matilda, Roald Dahl (traduït per Ramon Barnils)*****

James i el préssec gegant, Roald Dahl (trad. Joan Mateu)****

Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl (trad. Núria Roig)*****

La meravellosa medecina d’en Jordi, Roald Dahl (trad. sobre la marxa Laia Torras)*****

Les bruixes, Roald Dahl (trad. Manuel Florensa)*****

Charlie i el gran ascensor de vidre, Roald Dahl (trad. Joan Fontcoberta)****

Els Culdolla, Roald Dahl (trad. Carme Geronès i Carles Urritz)****

El gran amic gegant, Roald Dahl (trad. Carme Geronès i Carles Urritz)*****

El fantàstic senyor Guillot (trad. Joan Mateu)***

El dit màgic, Roald Dahl (trad. Núria Pujol)****

La volta al món en vuitanta dies, Jules Verne (trad. Jesús Montcada)****

Contes 1,2,3,4, Eugène Ionesco (trad. Jordi Martin)***

Wonder, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)*****

Les galetes del Saló de Te Continental, Josep M. Fonalleras

El capítol del Julian, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)****

Pluto, R.J. Palacio (trad. Imma Falcó)****

Un ós anomenat Paddigton, Michael Bond (trad. Marta Rossich)*****

Harry Potter i la pedra filosofal, J. K. Rowling (trad. Laura Escorihuela)*****

Vola qui vol, Miquel Desclot

El Hobbit, R.R Tolkien (trad. Francesc Parcerisas)*****

L’evolució de la Calpurnia Tate, Jaqueline Kelly (trad. Jordi Vidal)*****

El curiós món de la Calpurnia Tate, Jaqueline Kelly (trad. Jordi Vidal)*****

Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain (trad. de Maria Antònia Oliver)*****

Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain (trad. Jordi Vidal)*****

El Mecanoscrit del Segon Origen, Manuel de Pedrolo*****

La cabra, Anne Fleming, (trad. Ferran Ràfols)****

Dos anys de vacances, Jules Verne (Trad. Joan Valls)****

Ullal blanc, Jack London (trad. Carme Juncadella)**

La isla de abel, William Steig (trad. Maria Luisa Balseiro)****

L’illa del tresor, Robert Louis Stevenson (trad. Joan Sellent)****

El jardí secret, Frances Hodgson Burnett (trad. Maria Rossich)*****

El rescat del rei minyó, Joan Blasco Casanovas (els Grumets de la Galera)***

L'illa de les Tres Taronges, Jaume Fuster*** 

Capitans intrèpids, Rudyard Kipling (trad. Marta Bes)****

La meva família i altres animals, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)*****

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, Benjamin Alire (Trad. Maria Climent)*****

Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)****

El jardí dels déus, Gerald Durrell (trad. Jordi Arbonès)****

Filets de palaia, Gerald Durrell (trad. Pep Julià)***

Nadala dos mil vint

EL NADAL DE LES VAQUES

El futur és al bol de llet.

Te’l feien prendre abans de dormir

si eres baixet i havies de créixer més.

Els nens anàvem a les vaques

pel camí de carro amb lletera de llauna

(la mare bulliria la llet). 

Els pagesos tenien bassa, 

on descobríem capgrossos. 

Al bosc, dels esquirols, no en sabíem res,

més que les deixes: pinyes rosegades.

I res, res de l’existència dels lirons.

Ell tenia una col·lecció dels seus nius

als nou anys (Berkeley, segle divuit)

i d’ous fossilitzats, i tenia més ciència

i curiositat que nosaltres al segle vint.

Per això va aconseguir que als nens, 

a classe, en calçotets, ens vacunessin.

Investigador, poeta i metge anglès,

en diu la Viquipèdia, d’Edward Jenner, 

el descobridor de la vacuna. 

Del poeta, no en sabem gran cosa. 

Potser, els somnis del nen dins seu.

Aquesta nit un nen salvarà el món.

Haurà de néixer i créixer, créixer més.

El seu futur i el nostre és al bol de llet.

Per això hi ha un bou a l’establia.

AGC

Edward Jenner (Berkeley, Anglaterra, 17 de maig de 1749 – 26 de gener de 1823), va 

descobrir la vacuna contra la verola, a partir de la teoria que el fet de passar la verola 

de les vaques et protegia de patir la verola humana. Ho va demostrar inoculant pus 

agafat de les mans de la lesió d’una pagesa munyidora contagiada de verola bovina a 

un nen sa de vuit anys. 

 

L’elefant va creuar tots els ponts menys un

"L'elefant, després d'haver passat molts ponts en el seu viatge per Europa, es va negar a passar-ne un, malgrat que veia que hi passaven els homes i els cavalls que l'acompanyaven, perquè no l'hi semblava prou sòlid per resistir el seu pes."

El món com a voluntat i representació, Arthur Shopenhauer

El filòsof del segle XIX, pel qual la cosa en si és l'irracional, analitza la base intuïtiva de la intel·ligència amb exemples com aquest. A mi, em serveix per creure en les meves intuïcions a l'hora d'escriure i deixar-me anar. 

Montse Garcia Catalan

Records d'estiu

 

Milenio, Manuel Vázquez Montalbán

Farenheit 451, Ray Bradbury

Lenín, Víctor Català

Els cosacs, Lev Tostoi

El brogit i la fúria, William Faulkner

Noticias felices en aviones de papel, Juan Marsé

Nosaltres, qui, Mireia Calafell

Paraules al vent, Miquel Martí i Pol

A propòsit de no res, Woody Allen

Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons

I per primer cop he vist una mustela (AGC)