 |
| Llúcia Garcia Torras |
"Durant un temps el somieig li va servir per deixar córrer la imaginació, alhora que li insinuava agradablement que la realitat era irreal i li prometia que els fonaments del món s'erigien fermament sobre l'ala d'una fada".
El gran Gatsby, F. Scott Fitzerald (trad. Ferran Ràfols), La Breu Edicions, setembre 2021
Aquest temps nostre permet llegir el llibre i, acte seguit, veure les pel·lis a través de les plataformes. La del Robert Redford, del 1974, i la del Leonardo DiCaprio, 2013. La primera amb un realisme que permet entendre l'època, classista i racista, i el fons del personatge: a un escalafó social més baix que lluita per apuntar-se a la festa dels de dalt, i és la lluita que l'ha fet ser millor que allò a què aspira: la doble moral de la vida lleugera i decadent. La segona és hiperrealista, d'aquestes que no dissimulen els efectes especials dels muntatges d'ordinador, i emfasitza una vida que només és façana, una cosa molt d'actualitat.
 |
| Llúcia Garcia Torras |
