Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg (trad. Josep M. Custòdio)***
El Noi de la Moto, S. E. Hinton (trad.Pep Julià) ****
Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, Sherman Alexie (trad. Yannick Garcia) *****
Els marginats, S. E. Hinton (trad. Pep Julià)*****
El senyor de les mosques, William Golding (trad. Manuel de Pedrolo)*
Tom Sawyer, detectiu, Marc Twain (trad. C.A. Jordana)***
Tot per l’aire, Jason Reynolds (trad. Carla Benet Duran)**
Vint mil llegües de viatge submarí, Jules Verne (trad. Jaume Creus) ***
Noel et busca, Àngel Burgas *****
Els avantatges de ser un marginat, Stephen Chbosky, (trad. Marta Pera) ****
Mereixen un comentari tres llibres recuperats de la nostra època boomer. Per un cantó, El senyor de les mosques. Guarda interès literari, però no ha aguantat el pas del temps, es fa llarga. Al darrere hi ha una tesi antropològica. Per això ens el feien llegir al BUP.
En canvi, Els marginats i El noi de la moto de l’autora Susan E. Hinton són una revelació encara. Com em van passar per alt a la meva adolescència! Més endavant sí que vaig veure la pel·li de Rebeldes, a la tele, i La ley de la calle, als cinemes Verdi, títols de cartell dels dos films de Francis Ford Coppola fets simultàniament de les dues novel·les respectives.
Els marginats (The outsiders) exposa una lluita de classes en tota regla entre joves urbans als seixanta. “...la majoria de les persones grans no saben res de les batalles que tenen lloc entre nosaltres”. Els “socs”, abreviatura de “socials”, la jet set, els nens rics del West-side, com diu el protagonista, i els “greaser”, el grup al qual pertany el protagonista, els nois de l’East Side: “nosaltres som més pobres que els socs i que la gent de classe mitjana”. La majoria dels quals, a més, es crien als carrers, molts d’ells sense pares.
La història atrapa, commou i fa prendre consciència social a parts iguals. I El noi de la moto (Rumble Fish), és un pas més de Hinton. Una història semblant però més depurada i estilitzada. És llegeix d’una tirada, no es pot deixar.
Els personatges calen. Aquests nois dels anys seixanta confrontats amb les seves circumstàncies socials han impressionat les adolescents de casa. I després veure les pel·lis tots junts va ser rodó.
Mereixen un comentari tres llibres recuperats de la nostra època boomer. Per un cantó, El senyor de les mosques. Guarda interès literari, però no ha aguantat el pas del temps, es fa llarga. Al darrere hi ha una tesi antropològica. Per això ens el feien llegir al BUP.
En canvi, Els marginats i El noi de la moto de l’autora Susan E. Hinton són una revelació encara. Com em van passar per alt a la meva adolescència! Més endavant sí que vaig veure la pel·li de Rebeldes, a la tele, i La ley de la calle, als cinemes Verdi, títols de cartell dels dos films de Francis Ford Coppola fets simultàniament de les dues novel·les respectives.
Els marginats (The outsiders) exposa una lluita de classes en tota regla entre joves urbans als seixanta. “...la majoria de les persones grans no saben res de les batalles que tenen lloc entre nosaltres”. Els “socs”, abreviatura de “socials”, la jet set, els nens rics del West-side, com diu el protagonista, i els “greaser”, el grup al qual pertany el protagonista, els nois de l’East Side: “nosaltres som més pobres que els socs i que la gent de classe mitjana”. La majoria dels quals, a més, es crien als carrers, molts d’ells sense pares.
La història atrapa, commou i fa prendre consciència social a parts iguals. I El noi de la moto (Rumble Fish), és un pas més de Hinton. Una història semblant però més depurada i estilitzada. És llegeix d’una tirada, no es pot deixar.
Els personatges calen. Aquests nois dels anys seixanta confrontats amb les seves circumstàncies socials han impressionat les adolescents de casa. I després veure les pel·lis tots junts va ser rodó.
 |
| Llúcia Garcia |
Aquests 10 títols s'ajuntarien als primers 40 que vam llegir: Quaranta lectures juvenils en veu alta
