dilluns, 19 de setembre del 2016

Essencialismes

Article publicat a Media.cat, el 19 de setembre


Som el que sembrem,  som el que mengem, som el que escoltem, som el que fem, som el que pensem ... Aquesta fórmula retòrica ha tingut èxit i aquí i allà ens la trobem. La frase, en les diverses variants, triomfa sigui per fer prendre consciència sobre una causa, sigui com a titular periodístic, sigui com a crida publicitària per activar ressorts psicològics.
            El 2008 naixia a Bellpuig (Urgell) el moviment Som lo que sembrem amb l'objectiu d'aturar el cultiu de transgènics a Catalunya. Va ser qui va fer aquesta troballa a casa nostra. Té sentit que nasqués de l'ecologisme, ideologia que es nodreix de textos filosòfics. D'aquí va passar al món de la nutrició: Som el que mengem. Consigna per cridar l'atenció sobre el consum alimentari i posar en qüestió els productes industrialitzats. Va servir de títol de reportatges sobre la qüestió, capçaleres de blogs i de revistes digitals, com etselquemenges.cat, aquesta centrada en els consells de dietes saludables.   
            Radio 3, l'emissora cultural pública espanyola —veritable estructura d'estat, projecte que brilla per la seva absència en les aspiracions catalanes— té la falca: Eres lo que escuchas. RAC-1, "tots som u". Enguany TV3 i Catalunya Ràdio han estrenat Som el que fem, espai a cavall del reportatge de novetats i la docusèrie social. "Som el que pensem" serveix per a teràpies d'autojud anunciades a Internet. Som el que... a la publicitat, com deia, quan no te n'adones ja te l'han col·locada.
            <<Les paraules no són més que símbols que expressen les relacions de les coses entre si i en relació a nosaltres i deixen intacta la veritat absoluta; i la paraula "ser" indica tant sols la relació més general>>*, Nietzsche. El filòsof alemany esdevé una fita en la història del pensament per haver-lo desprès de tot ens superior, sigui religiós o racional. Es tracta d'un humanisme que ens descarrega dels absoluts. 
            Ens convé recordar, doncs, que les generalitzacions que ens interpel·len són recursos retòrics. Evidentment, no som el que sembrem, ni el que mengem, ni el que escoltem, ni el que fem, ni el que pensem...; per sort. Allò que ens determina és el canvi, el moviment del pas del temps, cosa que fa inviable tots aquests reduccionismes. A la segona meitat del segle XX, en una altra fita de l'humanisme, Jean Paul Sartre va dir: <<L'existència precedeix l'essència>>**.  

*La filosofia en l'època tràgica dels grecs, 1873, Friedrich Nietzsche
** L'existencialisme és un humanisme, 1968, Jean Paul Sartre