divendres, 15 de maig de 2015

Poesia i animals

Josep Checa, autor de L'enteniment de les bèsties, que va guanyar el Premi de Poesia Vila de Martorell 2014, és un ramader. I un poeta amb ofici, de tirada realista. El títol pot induir a l'error de creure que es tracta d'un urbanita convertit a la causa animalista. Res a veure, ans al contrari, els poemes contenen l’experiència i el sentir que es farà familiar sobretot per a la gent del camp: “Capgirats els rostolls/ per la titànica arada del new holland/ fimbra l’aire calent/ des de l’eixutesa dels terrossos”. No en tinc cap dubte, més d’un sindicalista agrari dirà: És un dels nostres. Si en poesia es busquen recursos metafòrics vinculats a elements vius —el món agrari n’és un graner—, aquí aquests són veritablement viscuts. És veritat, podem parlar molt sobre animals, bèsties i bestiaris, a la poesia —en feia un esment amb un poema de Vinyoli en una altra entrada. Aquí és una altra cosa, com remarca al pròleg Àlex Susanna: "Molts poemes contenen una forma o altra de proximitat, d'intimitat, de promiscuïtat amb les formes de vida més elementals molt difícil de trobar en la poesia contemporània".

     N'he triat un que fa molt per aquests dies que tenim el cel del matí i el capvespre animat pels falciots :
 
Calia que els carrers fossin de terra

per enfangar-se les catiusques.

Les tempestes més fortes d'agost

llauraven reguerons i aterraven algun falciot;

un cop a terra, xops i maldestres

els ocells camacurts a penes es podien moure.

Passaven la nit a casa, sota el llit,

dins una capsa de sabates amb petits forats,

abrigats amb un drap de llana.

A l'endemà el sol bastia un pont fins a la finestra.

Ben eixut entre les mans,

el falciot no pesava més que l'anhel de volar,

només calia alçar els braços,

estirar els dits...



Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears, Lynx