Josep Checa, autor
de L'enteniment de les bèsties, que va guanyar el Premi de Poesia Vila de
Martorell 2014, és un ramader. I un poeta amb ofici, de tirada realista. El
títol pot induir a l'error de creure que es tracta d'un urbanita convertit a la
causa animalista. Res a veure, ans al contrari, els poemes contenen
l’experiència i el sentir que es farà familiar sobretot per a la gent del camp:
“Capgirats els rostolls/ per la titànica arada del new holland/ fimbra l’aire
calent/ des de l’eixutesa dels terrossos”. No en tinc cap dubte, més d’un
sindicalista agrari dirà: És un dels nostres. Si en poesia es busquen recursos
metafòrics vinculats a elements vius —el món agrari n’és un graner—, aquí aquests
són veritablement viscuts. És veritat, podem parlar molt sobre animals, bèsties
i bestiaris, a la poesia —en feia un esment amb un poema de Vinyoli en una
altra entrada. Aquí és una altra cosa, com remarca al pròleg Àlex Susanna:
"Molts poemes contenen una forma o altra de proximitat, d'intimitat, de
promiscuïtat amb les formes de vida més elementals molt difícil de trobar en la
poesia contemporània".
N'he triat un que fa molt per aquests dies
que tenim el cel del matí i el capvespre animat pels falciots :
Calia que els
carrers fossin de terra
per enfangar-se
les catiusques.
Les tempestes més
fortes d'agost
llauraven
reguerons i aterraven algun falciot;
un cop a terra,
xops i maldestres
els ocells
camacurts a penes es podien moure.
Passaven la nit a
casa, sota el llit,
dins una capsa de
sabates amb petits forats,
abrigats amb un
drap de llana.
A l'endemà el sol
bastia un pont fins a la finestra.
Ben eixut entre
les mans,
el falciot no
pesava més que l'anhel de volar,
només calia alçar
els braços,
estirar els
dits...
Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears, Lynx
