La poesia és un antídot contra la banalitat. Si el sexe és present a la poesia, no és una cosa vana. Perquè la poesia és una representació dels aspectes humans vitals. "El que desitjo és en mi mateix, i la necessitat neix de la meva abundància", diu el Narcís de l'Ovidi. El poeta romà recull les històries de la mitologia clàssica a Les metamorfosis l'any 7 dC, i moltes estan mogudes per la tensió sexual (el Rapte d'Europa, Narcís, Procne i Filomela, en són algunes) i el sexe hi és explícit sovint. També és l'autor de l'Art amatòria.
Com a referència de la poesia eròtica més reculada en el temps, tenim el Càntic dels càntics, és un llibre de l'Antic Testament, atribuït a Salomó, rei d'Israel de 970 a 931 aC. Verdaguer el va traduir; és una de les obres pòstumes. Publicat a Poesia 2 (Proa, octubre del 2006), a la introducció, Ricard Torrens afirma que, abans de tot, és un poema d'amor ple de passió i que el sentit directe del poema no ofereix cap indici de contingut específicament religiós. A l'onzé poema: "Los teus llavis són/mel·líflua bresca;/la mel i la llet/brollen de ta llengua;/l'odor de tos vestiments/és com l'odor de l'encens."
Tot això ve a tomb per parlar-vos de Pius Morera, que acaba de publicar Se m'ha acostat per oferir-me els llavis, (Edicions Témenos 2014). És un poeta amb solera, va participar al recital del Gran Price de Barcelona el 25 d'abril del 1970, i un mestre. Morera va presentar l'obra el 10 de març a la llibreria Ona de Barcelona i en va revelar dues claus del procés creatiu: s'inspira en la novel·la negra i ha agafat diferents patrons formals de l'obra de Verdaguer. N'he triat un que pica l'ull, irònicament, al misticisme verdaguerià:
Nocturn místic
La meva branca acaba amb una rosa
que es desclogué per tu inexperta i santa
i esdevingué així molt més flairosa.
Després d'obrir-se es clou subtil, i canta
sobre el ventre de l'ànima amorosa
que esguarda el trill i la calor vibranta.
De tard en tard estén el bes dolcíssim
del plovineig, i el bec de les abelles
xucla l'ardor d'on neix el cant altíssim.
Una almosta de béns i meravelles
convergeixen en tu, cor floridíssim,
que amanes àtoms per a totes elles.
Pius Morera condueix Aparador de poesia de Ràdio Sant Vicenç de Montalt, programa que transcendeix l'àmbit local —és molt seguit a la Xarxa. Entre altres, perquè cap altra mitjà compta amb un programa d'aquesta envergadura: recull de l'efervescència poètica que viu el país. Des del 2010 convida setmanalment un poeta, combinant els referents i les promeses. A la presentació de Se m'ha acostat per oferir-me els llavis, Víctor Obiols va remarcar que Morera està creant un arxiu documental (gairebé tots els programes són, a més, gravats en vídeo) de la poesia catalana que tindrà molt de valor. Em fa gràcia citar com presenta cada setmana l'Aparador de poesia: "Un programa que pretén millorar la intel·ligència emocional de tots vostès". Per a això també serveix la poesia! El que dèiem al començament: la poesia és un antídot contra la banalitat.
Perquès de la poesia:
