dissabte, 10 de gener de 2015

Thomas Wolfe per primer cop en català

                                                                    Foto: Laia Torras


"Aquella breu suma de mi mateix, l'univers dels meus quatre anys que va ser tan curt per mesurar-lo, tan llunyà, tan infinit per ser recordat."
El nen perdut, Thomas Wolfe, Viena Edicions, novembre del 2014

A El nen perdut, Wolfe reconstrueix el record del seu germà de dotze anys que va morir de tifus quan ell en tenia quatre. En tres parts, com tres contes, el llibre té un poder evocatiu magnètic que fa que un es pregunti pels primers records guardats de la infantesa. El nen perdut és el germà, però també ho és el nen que ell va ser i que ha desaparegut: "Saps que ara ets només un àtom sense nom en la buidor, una xifra breu i polsegosa que gira sense nord en un temps innombrable, i que tots els somnis, la força, la passió i les creences de la joventut són morts"
            La reconstrucció del passat més tendre serveix a l'escriptor per resoldre el dol familiar que ha arrossegat tota la vida: "I així, havent-ho trobat tot, vaig saber que tot s'havia perdut", diu cap al final. Wolfe va morir als 37 anys a causa d'una pneumònia, que va degenerar en una tuberculosi.
            El cas és que El nen perdut és la primera traducció d'una obra de Thomas Wolfe al català, gràcies a la jove Viena Edicions i al seu traductor, Marcel Riera, poeta i polític badaloní.