Aquest professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona és l’home tranquil. La seva veu sobre el procés sobiranista és alta i clara, però asserenada. En té motius: “La darrera enquesta que s’ha fet diu que el 88 % dels catalans acceptaria el resultat de la consulta fos quin fos”. Per això, afirma, a l’entrevista que li faig a La Terra (vegeu pàgina, 14), que la societat catalana és prou madura per plantejar-se el dilema de trencar amb l’Estat espanyol o mantenir-s'hi i que no passi res.
Es basa en els estudis del Consell Assessor de la Transició Nacional, on ell participa, per aventurar que l’endemà de la independència hi haurà una col·laboració necessària entre Catalunya i Espanya, per exemple, dins d'un consell ibèric, com ara el Consell dels Estats Bàltics (vegeu l'extracte audiovisual aquí sota).
Una altra cosa seria com la política de paper pot embrutir les coses. Cardús a Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992, Edicions la Campana, abril de 1995, va recollir aleshores com es construeix el discurs des dels mitjans de comunicació i, també, com es poden perdre els escrúpols. M’explica una cosa inquietant d’avui: el director d’un diari de Madrid li va dir a un conseller de la Generalitat que la unitat d’Espanya està per sobre de la veritat.
Hem de confiar que la societat catalana i l’espanyola són prou madures, també, per destriar la manipulació de la legítima interpretació de la realitat.
