AGC
Per això, com que sóc filla
d’aquesta terra tan trepitjada,
he sortit rebel.
I encara que tot m’hi agermana,
recordo les atzavares
i les nombroses espines
de les figueres de moro
que creixen prop de les nostres platges.
De “Retorn”, de Montserrat Abelló
He triat un fragment del que jo diría és el poema més llarg
de la poeta que va morir abans d’ahir als 96 anys. Fa referencia al seu retorn
de l’exili. En posar els peus a Catalunya, recorda la nena que sentia des de la seva cambra, a la nit, el ressò de les passes dels soldats que van al front i el record les encadena amb les passes dels
exiliats de després: “Perquè encara sóc la mateixa/de les llargues nits caminades/damunt l’herba
dels camps/sembrats de tanta paüra”.
