dilluns, 27 de gener de 2014

L'Economia del sentit comú


La Terra de gener —a la pàgina 10— dedica l’entrevista a una economista de Madrid, Susana Martín,  que promou un projecte —Eurocat— de moneda complementària per a Catalunya. Diu que casa nostra és el lloc idoni per engegar-lo perquè hi ha una voluntat de sobirania. I aquest projecte tracta d’aconseguir sobirania financera per a la gent: crèdit sense interessos entre productors, apunts en compte; en el fons un intercanvi basat en la confiança, però un sistema monetari que ha de ser guiat per un ens públic, perquè no sigui desvirtuada la seva funció social. L’Ajuntament de Nantes, a França, el posarà en pràctica al maig. I a Suïssa, el Wir, ja funciona des dels anys trenta i no és pas un sistema monetari alternatiu, hi ha seixanta mil empreses que facturen així més de tres mil milions d'euros.
     L’Eurocat és una reflexió: els sistema financer ha perdut el sentit comú. Martín ens diu que els interessos del crèdit —per anar a l’arrel del sistema financer—, provoquen un creixement exponencial que fan que el deute sigui més gran que no pas la massa monetària en circulació. L’economia financera ha desbaratat l’economia productiva perquè s’hi ha deslligat, perquè per poder créixer i créixer s’ha fet endogàmica: venent i revenent deute. 
     Martín ho explica en un llibre que aclareix des de l'arrel el sistema econòmic i financer que organitza les nostres vides. Publicat fa tres anys a Icaria Edicions du per títol: Nada está perdido (Un sistema financiero y monetario alternativo i sano). El títol surt d’una frase del Rayuela de Julio Cortázar: “Nada está perdido si se tiene por fin el valor de proclamar que todo está perdido y que hay que empezar de nuevo