Bosc i esquirol. AGC
La llum
primera
Voldríem conservar la llum primera
afuada i arran de les coses,
com el sol d’hivern. La llum
primera,
ullets encesos dels nens, clavats
a l’aparador de les joguines
que vam tenir i no oblidem.
Una llum que és a la mirada
dels petits i ara se’ns escapa
en caminar pel seu bosc frondós;
fuig al trepig del silenci blanc,
com l’esquirol, salta i
desapareix;
sols en sabem la pinya rosegada.
Ens n’adonarem que l’hem perduda,
la llum? No ens brilla al pessebre
devastat dels anys. L’oblit, la
nostra
terra de palmeres escapçades:
el tronc, monument de l’antic
nervi
on pujava saba cap a l’ull.
AGC
