dimarts, 24 de desembre de 2013

Nadala dos mil tretze


Bosc i esquirol. AGC

La llum primera
Voldríem conservar la llum primera
afuada i arran de les coses,
com el sol d’hivern. La llum primera,
ullets encesos dels nens, clavats
a l’aparador de les joguines
que vam tenir i no oblidem.
Una llum que és a la mirada
dels petits i ara se’ns escapa
en caminar pel seu bosc frondós;
fuig al trepig del silenci blanc,
com l’esquirol, salta i desapareix;
sols en sabem la pinya rosegada.
Ens n’adonarem que l’hem perduda,
la llum? No ens brilla al pessebre
devastat dels anys. L’oblit, la nostra
terra de palmeres escapçades:
el tronc, monument de l’antic nervi
on pujava saba cap a l’ull.
AGC