Lluís Foix a l'entrevista de La Terra
Aquest periodista que ha enviat cròniques des de 84 països,
que ha fet carrera a La Vanguardia,
ha escrit La marinada sempre arriba, vivències
de la postguerra en un racó de la vall del Corb (Barcelona, Columna, març
del 2013). El llibre explica els dos anys que va fer de pagès, des de la
dignitat d’uns orígens, com diu al pròleg el poeta Joan Margarit. L’hem entrevistat a La Terra de juliol-agost. Diu que, abans, quedar-se al poble a fer de pagès era com
una condemna i que avui, en canvi, tenir terra i menar-la és tenir un tresor.
Del llibre
també és interessant la reflexió sobre el pòsit que deixen els primers anys de
joventut: “El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a
dia. Però l’arrelament a la terra, a la familia, als primers mestres, als amics
primigenis, als cops que dóna la vida des de ben joves, no s’oblida mai. Són
trets definitius en el caràcter i trajectòria de tothom”.
