diumenge, 30 de juny de 2013

Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit

Ràfols-Casamada

Manuel de Pedrolo em va fer sortir del barri. Durant els primer anys de joventut, i més enllà, les seves novel·les em van situar al país que m’havia tocat viure. Descrivien el temps anterior a la meva generació, i posaven de relleu el graó de l’escala social al qual pertanyia i el grau de subtil opressió que em pertocava. Aquelles hores de lectura m’absorvien, em feien prendre consciència i m’emancipaven. Em van donar accés a una capacitat d’expressió, perquè em normalitzava un lèxic al qual jo no estava acostumat.
    Els seus llibres són el grup més nombrós d’un sol autor a la meva biblioteca, molts els vaig comprar en llibreries de vell i al mercat de Sant Antoni. Contes, novel·les, reculls d’articles periodístics, els diaris dels últims anys de la seva vida, obres de teatre i la poesia completa.
     Em va impressionar, especialment, la sèrie d’onze novel·les Temps Obert. Un únic personatge per a totes elles, Daniel Bastida, però en cadascuna d’elles és diferent, perquè la seva vida parteix d’unes variables externes diverses a partir dels estralls que causa a la família el bombardeig de Gràcia durant la Guerra Civil. Així, Bastida esdevé en una novel·la pagès, en un altre, obrer que s’afilia clandestinament a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, constructor estafador fugit que es va aprofitar del desarrollisme a Barcelona, investigador privat, poeta, novel·lista, psicòleg, entre altres. 
      Tot això, ho explico avui perquè hi ha un projecte de fer un documental de l’escriptor de l’Aranyó (Segarra) a través de la gent que el va tractar. S’han de recollir aquests testimonis abans no sigui massa tard. El projecte es vol finançar a través de VERKAMI: Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit. Jo hi he de contribuït.