dissabte, 11 de maig de 2013

La Taula

AGC

     “A·n aquella taula s’hi menjava, s’hi tallava el pernil, s’hi trencaven ametles, s’hi trossejava l’averia, els conills i, fins i tot, algun sovatge. Havia servit per a la matança del bacó i per treballar en la màquina de fer el mandongo. A més, cada vegada que es fonia una bombeta s’hi pujava damunt per poder-la canviar. A·n aquella taula s’hi dinava i sopava cada dia i, també, en dies assenyalats, amb la resta de família. S’hi jugava a les cartes i a vegades al dominó. Als calaixos s’hi guardaven el tovallons, el plat de les olives negres, el ganivet i un saquet de figues seques. I aquell pa, imprescindible, aquell pa gairebé sagrat, aquell pa que, una volta consagrat, era el cos de Crist. No ho sé, si això és així, però el que sí que sabien la gent d’aquell país és que aquell pa els donava vida. Una bona part del seu esforç, del seu treball, seguir aquell pa. I aquell calaix d’aquella taula era algo així com el sagrari que guardava aquell sacrifici, sacrifici d’un home clavat a la creu, sacrifici dels que portaven la creu d’aquella terra. 
     Aquella taula va ser substituïda per una taula de fòrmica, lluenta, bonica, llisa, plegable, ergonòmica, atornillada, rematxada, encolada, en sanefes de diferents colors, aquells colors que dibuixaven aigües. Aigües feia aquell taula al cap de pocs anys”. 
Al cor de la terra. El món agrari a les terres de l’Ebre al s.xx. Josep Olivas Rodríguez, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1edició, novembre de 2012

     Hem entrevistat Olivas a La Terra de maig, núm. 392. Podeu descarregar-vos el pdf, l'entrevista és a la pàgina 10, i aquí sota un fragment audiovisual de l’entrevista feta a Roquetes (Baix Ebre).