diumenge, 23 d’abril de 2017

L'Índia, Kosovo, Catalunya

Article publicat el 18 d'abril a Media.cat

Dues lectures m'han fet prendre certa perspectiva històrica sobre el procés. Esta noche la libertad , dels periodistes Dominique Lapierre i Larri Collins, (Editorial Plaza Janés, 1975), narra l'epopeia de la independència de l'Índia la primera meitat del segle XX. I Días cortos y largas noches (Valparaíso Ediciones, gener del 2017), recull d'articles del Premi Pulitzer Charles Simic publicats al The New York Review of Books Daily del 2009 al 2015. En tres dels articles, el poeta d'origen serbi posa de relleu el canvi de posició del govern serbi respecte la negociació de la independència de  Kosovo.
            La repressió, l'insult i el menyspreu van acompanyar el procés d'independència de l'Índia. El 1931 Gandhi sortit de les presons britàniques era rebut per primer cop pel virrei Lord Irwin per negociar el futur del subcontinent. El primer ministre Whinston Churchil, conscient del punt d'inflexió que representava aquella reunió va dir que era "nausebund i humiliant l'espectacle d'aquest antic advocat del Fòrum londinenc, ara faquir sediciós, pujant mig despullat les escales del palau del virrei per discutir i negociar d'igual a igual amb el representant del rei-emperador". Aleshores, per a qui havia derrotat Hitler,"la pèrdua de l'Índia donaria a Anglaterra un cop fatal i definitiu. En faria un país insignificant". Però el 1947, Churchil, a l'oposició del govern laborista del primer ministre Clement Atlee, va acceptar el Projecte de llei d'independència de l'Índia com "una bona llei" al Parlament britànic.
            Des que Kosovo va declarar la independència el 2008, els representants del govern serbi havien mantingut que "mai" reconeixerien el dret de la seva antiga província a separar-se i que lluitarien per la via diplomàtica i per  mitjà de les Nacions Unides per recuperar-la. "Com han apuntat sempre els observadors, una de les peculiaritats dels polítics serbis és que rarament són convençuts apel·lant a la raó", recull Simic. Però el setembre del 2010 el govern serbi va acceptar mantenir converses amb Pristina. Mesos abans el Tribunal de la Haya havia exclòs qualsevol possibilitat que la declaració unilateral d'independència fos il·legal. 
            Novembre del 2014, Rajoy: "No hi ha referèndum perquè l'estat espanyol és una democràcia avançada". La legalitat nega el principi democràtic en nom de la democràcia! Aquesta retòrica neofranquista, l'ha posada aquest abril de manifest en l'esfera internacional Enric Millo responent al congressista dels Estats Units que el va visitar a Barcelona: "La posició del govern espanyol no té res a veure amb un resultat potencial del referèndum sinó amb la legalitat democràtica vigent". I quina legitimitat té aquest text de prop de 40 anys sorgit de la Transició a la democràcia?

         Salvant les distàncies, allò comparable amb l'Índia i Kosovo és que la desraó surt pels porus, en un procés d'aquestes característiques, fins que deixa de fer-ho. Per a Simic, el govern serbi havia arribat al punt, en el pla argumental, a fingir que allò negre era blanc. D'altra banda, el referèndum que va poder celebrar Escòcia el 2014 amb el consentiment de Westminster va ser possible perquè els britànics van viure abans el procés de l'Índia. De tot se n'aprèn.