Em ve aquest poema quan penso que ens deixem
governar per tota aquesta merda d'interessats, que fan que els interessos de
les seves finances, dels seus bancs i les seves indústries siguin els nostres
aixecant murs per fer veure que ens protegeixen. I són ells (els que més tenen),
els que ens xuclaran la sang. No pas els desposseïts de fora.
L'aparador
Posem que és un home qualsevol
davant l'aparador
—ple tant de comestibles com de joies—
de la vida.
Trencar-lo és fer-se mal.
Li cal esdevenir
poeta i posseir-ho
imaginant-'ho, evangelista
lloant-se ell mateix
per abstenir-se'n?
I si no és
cridat?
Jo hi portaria els fabricants.
I que vegin els ulls que miren cap a dins,
que els embruti la sang dels lladres de
botigues.
I que provin de viure amb la dieta
del poeta, el sou
del capellà
Veig com a Europa es
tanquen les persianes.
Més enllà, queda el món sencer:
els rics amb tot per vendre,
els pobres amb ni cinc per comprar-ho.
Experimentant amb un amén (1986). R. S.
Thomas, traduït per Anna Crowe i Joan Margarit a l'antologia No hi ha treva per
a les fúries, Edicions Proa, 2013.
Ronald Stuart Thomas (Cardiff, 1913). Poeta
gal·lès, ordenat capellà de l'església anglicana del País de Gal·les el 1936.
Va casar-se el 1940. Diu Anna Crowe: "Thomas, que va morir als
vuitanta-set anys, era partidari de la Campanya per al Desarmament Nuclear i es
considerava un pacifista, però suportava els incendis deliberats, per part del
grup Meibion Glyndwr, de les cases de vacances dels anglesos al País de
Gal·les. El 1998 va comentar: "Què val una mort contra la mort de la nació
gal·lesa sencera?". També col·laborava activament en la preservació de la
natura, sobretot dels ocells."
Dissabte 18 de febrer es fa una gran
manifestació a Barcelona dins la campanya #CasaNostraCasaVostra, llegiu-ne elmanifest. Aquí sota un dels vídeos de Vides aturades:
