dijous, 5 de març de 2015

Llum de la posta



Pintor al camí del cementiri

Hi ha la guerra a l'horitzó ample,
el xiprer crida entre la terra
i el cel inflamat de la posta.
Sóc aquell que es busca als topants
de les parets d'antics silencis,
on la veu íntima de la mort
em diu que estic més viu amb llenç
blanc i pinzell sucat a mà,
a punt de guardar l'espurna

d'espases de fosca i llum.

 AGC

Aquest hivern ens ha donat albes i postes enrogides i de blaus intensos. Modest Urgell és el pintor dels horitzons amples, la llum crepuscular i la profunditat de camp. L'hivern del 1992, el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" del Passeig de Sant Joan de Barcelona va dedicar-li una exposició. Encara en conservo el tríptic. Amb vint-i-dos anys, vaig fer l'excursió des de Badalona expressament per veure els quadres. Fins aleshores mai havia anat sol a una exposició de pintura, no hi tenia cap hàbit ni ningú que m'hi hagués esperonat. Fins i tot, em semblava que el cercle d'amistats que tenia s'hauria rigut de mi si els ho hagués explicat. Vaig assistir-hi per ves a saber quina crida interna. Ara visc molt a prop del Palau Macaya, propietat del banc en qüestió, i he sabut que Urgell tenia estudi a Gràcia. 
            Modest Urgell és el nostre Turner, el pintor romàntic anglès. Al febrer vaig veure la pel·lícula Mr. Turner. El film posa en moviment les imatges que el pintor va captar als quadres  i és un festival de la llum del sol a la tarda, al capvespre i les albades.
            Inesperadament, el darrer cap de setmana, he tingut l'oportunitat de viatjar amb la família a Londres i visitar el National Gallery. El cercle s'ha completat: he pogut veure cinc originals i apamar-ne les dimensions reals.