Pintor al camí del cementiri
Hi ha la guerra a l'horitzó ample,
el xiprer crida entre la terra
i el cel inflamat de la posta.
Sóc aquell que es busca als topants
de les parets d'antics silencis,
on la veu íntima de la mort
em diu que estic més viu amb llenç
blanc i pinzell sucat a mà,
a punt de guardar l'espurna
d'espases de fosca i llum.
Aquest hivern ens ha donat albes i postes enrogides i de blaus intensos. Modest Urgell és el pintor dels horitzons
amples, la llum crepuscular i la profunditat de camp. L'hivern del 1992, el
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" del Passeig de Sant Joan de
Barcelona va dedicar-li una exposició. Encara en conservo el tríptic. Amb
vint-i-dos anys, vaig fer l'excursió des de Badalona expressament per veure els
quadres. Fins aleshores mai havia anat
sol a una exposició de pintura, no hi tenia cap hàbit ni ningú que m'hi hagués
esperonat. Fins i tot, em semblava que el cercle d'amistats que tenia s'hauria
rigut de mi si els ho hagués explicat. Vaig assistir-hi per ves a saber quina
crida interna. Ara visc molt a prop del Palau Macaya, propietat del banc en
qüestió, i he sabut que Urgell tenia estudi a Gràcia.
Modest
Urgell és el nostre Turner, el pintor romàntic anglès. Al
febrer vaig veure la pel·lícula Mr. Turner. El film posa en moviment les
imatges que el pintor va captar als quadres i és un festival de la llum del sol a la tarda, al capvespre i les
albades.
Inesperadament,
el darrer cap de setmana, he tingut l'oportunitat de viatjar amb la família a
Londres i visitar el National Gallery. El cercle s'ha completat: he pogut veure
cinc originals i apamar-ne les dimensions reals.